 |
 |
|
|
Curs de redacció i elaboració d’informes tècnics
|
|
La Federació de Municipis de Catalunya organitza un curs amb l’objectiu d’analitzar el procés de redacció dels documents tècnics, científics i de divulgació, aprendre a elaborar textos adequats, coherents i cohesionats, millorar l’ús dels criteris d’elaboració i presentació de documentació tècnica i dotar els assistents de les tècniques necessàries per millorar la redacció de documents. Tindrà lloc a Barcelona els dies 5, 7, 14, 19, 21 i 26 d’octubre, en horari de matí.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
La gestió de processos en l'atenció ciutadana
|
|
Organitzada per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, pretén debatre sobre la gestió dels processos en l'atenció ciutadana, tema essencial per tal que les nostres organitzacions superin el model tancat de departaments aïllats amb funcions molt especialitzades i tràmits singulars per un canvi cap a processos normalitzats i unificats, per tal de donar un pas endavant definitiu en l'augment de l'eficàcia i de la transparència dels nostres ajuntaments. Tindrà lloc els dies 30 de setembre i 1 d’octubre.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Seminari sobre relacions col·lectives
|
|
L'any 2010 tindrà lloc la 12a edició del Seminari sobre relacions col·lectives. La Federació de Municipis de Catalunya, un cop més, vol ser el punt de trobada, debat i resolució de les qüestions més punyents de l'actualitat en l'àmbit de les relacions en l'ocupació pública, i més encara aquest any, en què s’ha de fer front a una situació difícil en les relacions de treball en el sector públic. Per això organitza de nou aquest seminari per als propers dies 1 i 29 d’octubre i 26 de novembre, a Barcelona.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Seminari de Dret Local
|
|
Com ja és habitual, aquest seminari s’organitza a l’entorn de dos objectius dobles: combinar, per una banda, l’anàlisi dels temes generals del dret administratiu i els més específics del dret local i, per l’altra, combinar en cada sessió els temes més generals, conceptuals o intemporals, amb els d’actualitat, mitjançant els grups de treball. Aquesta serà la 23a edició i se celebrarà a Barcelona del 15 d’octubre fins al 10 de juny. El termini d’inscripcions finalitza el 4 d’octubre de 2010.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
La nova regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives
|
|
Aquest curs, organitzat per la Federació de Municipis i que tindrà lloc a Barcelona els dies 22 i 29 de setembre, abordarà les qüestions més rellevants relatives a la Llei de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i, en especial, se centrarà en el desenvolupament reglamentari recent d’aquesta llei.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Seminari d’actualització de Funció Pública Local
|
|
L’adopció de models de transformació del sector públic local que permetin afrontar amb èxit la reforma profunda que cal dur a terme serà l’objecte del debat d’aquesta sessió, en què s’abordarà aquesta qüestió a partir de la reflexió a l’entorn de dos grans temes: quin ha de ser el nou model de gestió pública que cal adoptar per donar resposta al repte que el present ens ofereix des de la perspectiva de l’estratègia que s’ha de seguir i de la necessitat d’assolir els resultats esperats; i quina ha de ser l’estructura institucional idònia per a definir les estratègies i repensar les polítiques públiques per tal de reeixir en els reptes plantejats, tenint present la perspectiva del lideratge necessari per a dur-ho a terme. La sessió tindrà lloc a Barcelona el proper dia 15 de setembre de 2010.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Fonts de finançament per a projectes ambientals destinats a l’àmbit local
|
|
Per tal de donar una visió general de les diferents fonts de finançament d’àmbit europeu, estatal i autonòmic de què poden beneficiar-se els municipis per a la gestió ambiental local, la Federació de Municipis de Catalunya organitza un curs que se celebrarà el 28 i 30 de setembre i el 4 d’octubre a Barcelona.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Jornada d'Ensenyaments Esportius: Formació pel futur
|
|
La primera Jornada d’Ensenyaments Esportius s’emmarca en les actuacions que desenvolupa el Departament d'Educació a Catalunya en aquest àmbit educatiu. L’objectiu de la trobada és donar a conèixer aquestes titulacions i garantir la qualificació dels i de les professionals del sector. Tindrà lloc a Lleida els dies 21 i 22 de setembre de 2010.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Tractament dels rumors
|
|
Curs organitzat per l'àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, que va adreçat a tècnics municipals i té com a objectius analitzar el mecanisme de generació dels rumors, disposar d'eines per prevenir els rumors i gestionar els seus efectes. Se celebrarà a Barcelona els dies 13, 20 i 27 de setembre, en horari de matí.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Màster Interuniversitari en Joventut i Societat
|
|
Tercera edició d’aquest màster, que tindrà lloc a partir de l’1 d’octubre fins al juny de 2011. Les inscripcions finalitzaran el 17 de setembre de 2010.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
9a Diada de les telecomunicacions a Catalunya
|
|
És un dels esdeveniments més importants i representatius del sector TIC. Tindrà lloc a Barcelona, el 21 de setembre de 2010.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Setenes Jornades de Signatura Electrònica
|
|
Tindran lloc a Barcelona els dies 27 i 28 d’octubre: Taules rodones, tallers, assessorament, presentacions, bones pràctiques, activitats de dinamització, etc.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
La gestió de la convivència a les comunitats de veïns
|
|
L'objectiu d'aquest curs, organitzat per l'àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, és conèixer quina és la normativa que regula les relacions de veïnatge i la mediació ciutadana per a gestionar i resoldre els conflictes que es puguin donar, entre d'altres qüestions. Tindrà lloc del 15 al 29 de setembre, a Barcelona.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Societats i cultures d'origen de les persones i famílies nouvingudes: Marroc, Xina, Romania i Equador
|
|
L'àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona organitza quatre sessions (14, 21, 28 de setembre i 4 d'octubre, a Barcelona) per aportar coneixement de base sobre les societats i cultures d'origen dels col•lectius estrangers amb major presència als municipis i conèixer les manifestacions culturals, religioses i festives de les diferents comunitats del municipi per tal que aquestes esdevinguin elements de cohesió social.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Lideratge i gènere
|
|
Curs organitzat per la Diputació de Barcelona els propers dies 16 i 17 de setembre, amb l'objectiu d'analitzar i posar en pràctica nous models de lideratge, els seus avantatges, obstacles i dificultat; i aprofundir en els beneficis dels canvis organitzatius per abordar la complexitat dels entorns polítics locals.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Polítiques de temps des de la perspectiva de gènere
|
|
Organitzat per l'àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, se celebrarà el 21 de setembre de 2010. En aquest curs es presenten les polítiques dels nous usos socials dels temps com un dels motors dels canvis socials i aporta instruments conceptuals que són clau per enfortir la cohesió dels palntejaments polítics i aprofundir en el lideratge de les dones.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Protocol
|
|
Aquest curs, que se celebrarà a Barcelona el 27 de setembre, i que està organitzat per l'àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, pretén apropar les normes protocol·làries, en general, i de manera específica les de l'àmbit lcoal, a les dones amb responsabilitat política.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Primeres jornades GEOLO-MUN: La geologia aplicada a la gestió municipal
|
|
L’objectiu d’aquestes jornades, que tindran lloc els dies 16 i 17 de setembre a Girona. és aplegar experts en diversos camps de la geologia aplicada i responsables polítics i tècnics dels ajuntaments directament implicats en la gestió urbanística, mediambiental, turística i cultural per tal de debatre la importància dels coneixements geològics en la presa de decisions a nivell municipal. Les jornades han estat organitzades amb la col·laboració i la participació, entre d’altres, de l’Institut Geològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Col·legi Oficial de Geòlegs.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
City Branding
|
|
És l'hora d'entendre el city branding, una disciplina que s'encarrega d'identificar els valors més rellevants d'una ciutat per convertir-los en una marca d'èxit. Aquestes jornades les organitza la UIMP i se celebraran a Barcelona els dies 27 i 28 de setembre.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
TERRITORI: Vegueries
|
|
L'objecte d'aquesta llei és regular la doble naturalesa de la vegueria, determinar la divisió territorial de Catalunya en vegueries i establir el règim jurídic dels consells de vegueria i la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria. La vegueria és un ens local amb personalitat jurídica pròpia, determinat per l'agrupació de municipis i constitueix l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria. L'organització veguerial s'estén a tot el territori de Catalunya. Cap municipi ni cap comarca no en poden quedar exclosos ni poden pertànyer a més d'una vegueria. Cada municipi i cada comarca han de formar part íntegrament d'una vegueria. L'àmbit territorial de cadascuna de les demarcacions veguerials en què la Generalitat organitza els seus serveis és el següent: a) La demarcació veguerial de l'Alt Pirineu comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. b) La demarcació veguerial de Barcelona comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. c) La demarcació veguerial de la Catalunya Central comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. d) La demarcació veguerial de Girona comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva. e) La demarcació veguerial de Lleida comprèn els municipis integrats en les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell. f) La demarcació veguerial del Camp de Tarragona comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. g) La demarcació veguerial de les Terres de l'Ebre comprèn els municipis integrats en les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. La creació, la modificació i la supressió de vegueries han d'ésser aprovades per llei del Parlament. Estan legitimats per a proposar la creació, la modificació i la supressió de vegueries el Govern, els diputats i els grups parlamentaris, i les vegueries i els municipis. En aquest últim cas, la proposta de creació o supressió de vegueries a iniciativa municipal requereix el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que haurien de constituir la nova vegueria o bé de dues terceres parts dels municipis afectats per la supressió, que en ambdós casos han de representar dues terceres parts, com a mínim, de la població de la vegueria. La proposta de modificació d'àmbits territorials veguerials a iniciativa de les vegueries correspon a les vegueries interessades. L'òrgan plenari dels consells de vegueria respectius ha d'aprovar la proposta de modificació per una majoria dues terceres parts del nombre legal de llurs membres. La proposta de creació, modificació o supressió de vegueries s'ha de trametre al departament competent en matèria d'Administració local, amb una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat i amb un estudi de la viabilitat econòmica i de l'impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social de la proposta. La proposta pot ésser presentada per tots els ens locals sol•licitants o bé per un o més d'un d'aquests ens en representació autoritzada del conjunt. Després de la celebració de les eleccions municipals posteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei, previstes per al 22 de maig de 2011, es procedirà a la constitució del Consell de Vegueria de Barcelona, del Consell de Vegueria de Girona, del Consell de Vegueria de Lleida i del Consell de Vegueria de Tarragona, amb la seu institucional respectiva a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. La circumscripció territorial d'aquests consells de vegueria coincidirà amb la de les vigents províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Els consells de vegueria esmentats substituiran les diputacions provincials corresponents. El Consell de Vegueria de les Terres de l'Ebre, amb la seu institucional a la ciutat de Tortosa, s'ha de constituir tan bon punt s'hagi produït la modificació de la legislació estatal corresponent. El Consell de Vegueria de Tarragona esdevindrà aleshores el Consell de Vegueria del Camp de Tarragona. El Consell de Vegueria de l'Alt Pirineu i el Consell de Vegueria de la Catalunya Central s'han de constituir tan bon punt hagi estat aprovada l'alteració de límits provincials d'acord amb el que estableix la disposició final segona. Amb vista a la constitució d'aquests consells de vegueria, una llei del Parlament ha de determinar la ciutat en què han de tenir la seu institucional. L'Aran, mentre estigui integrat per l'ordenament jurídic de l'Estat en la institució provincial de govern i administració local, forma part de la vegueria de l'Alt Pirineu. El Consell de Vegueria de l'Alt Pirineu pot delegar en el Conselh Generau d'Aran totes les seves funcions en l'àmbit territorial de l'Aran. El Govern de la Generalitat ha de presentar al Parlament de Catalunya, amb vista a la proposta a les Corts Generals, les iniciatives legislatives que puguin ésser necessàries, incloses les relatives a l'establiment del règim electoral de la vegueria, per tal d'adequar-lo a l'àmbit territorial que determina aquesta llei i, així, completar el desplegament de l'organització territorial que estableix la disposició transitòria primera. Aquesta llei deroga els articles 87, 88, 89, 90, 91, 92 i 93 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril; l'article 7 del text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre; i l'apartat 4 de l'article 25 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. Totes les referències que la normativa vigent aplicable a Catalunya fa a les diputacions provincials s'entén que són fetes als consells de vegueria. Finalment, es modifica l'article 5 del text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent: "Qualsevol modificació de les demarcacions comarcals s'ha de fer per llei, excepte quan es tracti de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin conseqüència de la modificació dels límits dels corresponents termes municipals."
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
TERRITORI: Àrea metropolitana de Barcelona
|
|
L’objecte d'aquesta llei és crear l'Àrea Metropolitana de Barcelona i regular-ne l'organització, les competències i el finançament. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un ens local supramunicipal de caràcter territorial integrat pels municipis de la conurbació de Barcelona, entre els quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació de polítiques públiques i la implantació de serveis d'una manera conjunta. L'Àrea Metropolitana de Barcelona té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per a complir les seves finalitats. L'actuació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es regeix pels principis generals següents: a) Autonomia local, que garanteix l'exercici de l'actuació sota la seva responsabilitat estricta. b) Participació dels municipis en el govern i la gestió de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. c) Igualtat dels ciutadans en l'accés als serveis públics. d) Solidaritat i equilibri territorial. e) Equilibri i cohesió social. f) Desenvolupament sostenible. g) Suficiència financera. h) Proximitat i participació ciutadana en la gestió i la prestació dels serveis públics. i) Cooperació i lleialtat institucionals. j) Equitat i redistribució en l'acció pública i en la prestació de serveis. L'Àrea Metropolitana de Barcelona es regeix per aquesta llei, per les normes pròpies dels diversos sectors de l'acció pública de la seva competència i per la legislació de règim local de Catalunya. L'àmbit territorial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és el definit pels termes municipals dels municipis que la integren, que són els següents: Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans. L'àmbit territorial es pot modificar per llei del Parlament a iniciativa o amb l'audiència prèvia dels municipis afectats, que han de tenir continuïtat amb els límits territorials d'un municipi integrant, l'informe dels ens supramunicipals de l'àmbit metropolità, l'informe de la Comissió de Govern Local i de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, en qualitat d'Administració pública de caràcter territorial i en l'àmbit de les seves competències, té les potestats establertes per als ens públics locals territorials en la legislació de règim local i, concretament, les següents: a) La potestat normativa per a aprovar reglaments. b) La potestat d'autoorganització. c) Les potestats tributària, tarifària i financera. d) Les potestats de planificació i programació. e) La potestat expropiatòria. f) Les potestats d'investigació, atermenament i recuperació d'ofici dels béns. g) La potestat d'execució forçosa. h) La potestat sancionadora. i) La potestat de revisió d'ofici dels seus actes i acords. j) Les altres potestats determinades per les lleis. L’Àrea Metropolitana té assignades competències en matèria d’urbanisme, transport i mobilitat, infraestructures d’interès metropolità, desenvolupament econòmic i social, cohesió social i territorial, aigües, residus i altres competències en matèria de medi ambient. El seu govern i administració corresponen a: a) El Consell Metropolità. b) El president o presidenta. c) La Junta de Govern. d) La Comissió Especial de Comptes. Resten derogats els títols III i IV de la Llei 7/1987, del 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa. Resten derogades les disposicions amb el mateix rang o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
LLEURE: Espectacles públics i activitats recreatives
|
|
Aquest reglament té per objecte el desplegament reglamentari i l'aplicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. Resten sotmesos a aquest reglament els espectacles públics, les activitats recreatives, els establiments i els espais oberts al públic, inclosos en el catàleg que s'incorpora a l'annex I, amb independència del caràcter públic o privat de les persones organitzadores, de la titularitat pública o privada de l'establiment o de l'espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no i de llur caràcter esporàdic o habitual. Resten exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquest reglament: a) Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es realitzin en establiments i espais oberts al públic, sempre que per les seves característiques no comportin un risc per a la convivència ciutadana, per als drets de terceres persones o per a la integritat i seguretat de les persones i dels llocs on es realitzen. b) Les activitats dutes a terme en exercici dels drets fonamentals de reunió i de manifestació. c) Les actuacions amb ús de foc i material pirotècnic. Es regeixen per la seva normativa específica: a) Les activitats de restauració. b) Les activitats esportives. c) Les activitats relacionades amb el joc i les apostes. d) Els espectacles amb ús d'animals. No obstant això, els és d'aplicació supletòria les previsions d'aquest reglament. La direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, per tal de cooperar i col·laborar amb els municipis i de donar-los suport en l'exercici de les seves competències, ha de realitzar les actuacions següents: a) Prestar assessorament als ajuntaments que ho sol·licitin. b) Desenvolupar les altres activitats de col·laboració, cooperació i suport que acordi la Comissió d'espectacles públics i d'activitats recreatives. Els ajuntaments interessats a exercir les competències inspectores i sancionadores han de complir els requisits següents: a) Adoptar un acord plenari que expressi l'assumpció de l'exercici conjunt d'aquestes dues competències. b) Comunicar aquest acord a la direcció general o al servei territorial competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives. c) Publicar l'acord al butlletí oficial de la província corresponent. Si un municipi que ha assumit les competències sancionadores i d'inspecció no les exerceix efectivament, és procedent l'exercici subsidiari d'aquestes competències municipals per l'Administració de la Generalitat. Els municipis interessats que el Govern de la Generalitat els delegui les competències d'autorització, d'inspecció i de sanció de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, han de presentar la sol·licitud corresponent davant la direcció general competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives, juntament amb l'acord del ple municipal en què es manifesti la voluntat d'exercici d'aquestes competències, l'acreditació de la capacitat municipal de gestió per exercir la delegació sol·licitada i la resta de documentació necessària d'acord amb el règim previst per la normativa de règim local i aquest reglament. Els ajuntaments que tinguin la intenció de delegar l'exercici o encarregar la gestió a l'Administració de la Generalitat de les seves competències ho han de manifestar formalment mitjançant un acord del Ple, adoptat per la majoria absoluta del nombre legal de persones membres, tot precisant les competències i funcions que proposen com a objecte de la delegació o de l'encàrrec de gestió, i comunicar l'acord a la direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives. Aquest reglament configura els següents règims d’intervenció administrativa: autorització administrativa de la Generalitat; llicència municipal; règim de comunicació prèvia davant la Generalitat i règim de comunicació prèvia davant l’ajuntament. Concretament, estaran subjectes a llicència municipal els establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’activitats recreatives de caràcter permanent que no estiguin subjectes al règim de comunicació prèvia; els establiments oberts al públic d’espectacles públics i d’activitats recreatives no permanent desmuntables; els establiments de règim especial per als municipis amb una població superior als 50.000 habitants, amb l’informe vinculant previ de la Generalitat; els espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari en municipis de més de 50.000 habitants; els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari que es duguin a terme amb motiu de gestes i revetlles populars; i els establiments oberts al públic en els quals es desenvolupen activitats de naturalesa sexual. Estaran sotmesos al règim de comunicació prèvia, la modificació no substancial dels establiments oberts al públic que comptin amb la llicència municipal corresponent; els establiments oberts al públic destinats a espectacles cinematogràfics; els establiments oberts al públic destinats a espectacles públics i activitats recreatives musicals amb un aforament autoritzat fins a 150 persones; els establiments oberts al públic d’activitats de restauració amb un aforament autoritzat fins a 150 persones, i sempre que no disposin de terrassa o qualsevol altre espai complementari a l’aire lliure; les actuacions en directe en els establiments recollits en el catàleg de l’annex I. A partir de l'entrada en vigor d'aquest decret, els ajuntaments han de revisar, en un termini màxim de 24 mesos, les llicències atorgades amb anterioritat pel que fa a la denominació de l'activitat o espectacle i adaptar-les a les definicions que s'hi contenen. Els ajuntaments han de comunicar als corresponents serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives de la Generalitat, i a les persones titulars o organitzadores, les resolucions relatives a aquestes revisions. Qualsevol sol·licitud o comunicació de modificació substancial de les condicions en què va ser atorgada la llicència o autorització comporta l'adequació de l'esmentada llicència o autorització de conformitat amb el que estableix aquest reglament. Els establiments oberts al públic que disposin de llicència per a les activitats de bar musical, discoteca, sala de ball i sala de festes amb espectacle no requereixen de la sol·licitud i l'adaptació de la llicència en el cas que vulguin realitzar actuacions en directe d'acord amb el que estableix l'annex I, si bé ho han de comunicar a l'ajuntament corresponent per tal que aquesta activitat complementària consti a la llicència, i en el Registre d'establiments oberts al públic i de persones organitzadores.
A partir de l'entrada en vigor d'aquest reglament resten derogades les disposicions següents: El Decret 200/1991, d'1 d'octubre, de creació del Consell assessor d'espectacles i activitats recreatives, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria tercera; el Decret 76/1999, de 23 de març, de creació d'una ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives en cada delegació territorial del Govern de la Generalitat; el Decret 200/1999, de 27 de juliol, pel qual es regula el dret d'admissió als establiments públics on es realitzen espectacles i activitats recreatives; el Decret 239/1999, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics; el Decret 205/2001, de 24 de juliol, pel qual es regulen els serveis de vigilància per a determinats espectacles, activitats recreatives i establiments públics; el Decret 217/2002, d'1 d'agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s'exerceix la prostitució, sens perjudici del que disposa la disposició transitòria novena; el Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris d'habilitació i les funcions del personal de determinats establiments d'espectacles i activitats recreatives; i el Decret 251/2006, de 6 de juny, de regulació de les condicions i quanties mínimes de les assegurances de responsabilitat civil exigibles per als espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Aquest reglament té caràcter supletori de les ordenances municipals respecte dels articles següents: 29, 30, 31, 32, 40, 41, 42, 43, 45, 46, 48, 49, 95, 96, 97, 98, 100, 101, 102, 110, 111, 112, 113, 114 115, 117, 130, 131, 132, 133, 134, 135, 136, 137, 142 i 143. Les ordenances o reglaments municipals poden establir requisits i condicions addicionals a les que preveu aquest Reglament amb caràcter general.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ACCIÓ SOCIAL: Ajudes per al desenvolupament de programes de prevenció de les drogodependències
|
|
Amb l'objectiu de fomentar la realització d'activitats saludables alternatives al consum de substàncies tòxiques en el temps d'oci juvenil, es convoquen ajudes econòmiques, en règim de concurrència competitiva, a corporacions locals espanyoles. Els programes subvencionats hauran de desenvolupar-se en l'exercici de 2010 i fins al 30 de setembre de 2011. Són destinatàries les corporacions locals que reuneixin els següents requisits mínims: ser capitals de província o de comunitat autònoma o tenir una població de dret igual o superior a 100.000 habitants, segons el Padró Municipal i tenir elaborat un pla de drogues en el seu àmbit territorial. El termini de la presentació de sol·licituds serà d'un mes comptat a partir del dia següent a la data de publicació d'aquesta convocatòria al BOE.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ACCIÓ SOCIAL: Pensions i prestacions
|
|
És objecte d'aquest decret la constitució i regulació del Fons de garantia de pensions i prestacions que preveuen l'article 44 de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies, i els articles 49 i següents de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. El Fons de garantia de pensions i prestacions té com a finalitat compensar la situació de precarietat econòmica en què es troben les persones que formen part d'una unitat familiar amb ingressos inferiors als límits que estableix l'article 4.d) d’aquest reglament i que són titulars del dret a percebre una pensió alimentària o una pensió compensatòria judicialment reconegudes i que han resultat impagades. Les prestacions econòmiques derivades del Fons de garantia de pensions i prestacions que siguin satisfetes a les persones interessades que compleixin els requisits que regula aquesta norma, tenen el caràcter de bestreta i han de ser retornades si la persona obligada dóna compliment a l'obligació de pagament del deute establert per la resolució judicial corresponent. La gestió del Fons correspon a l'ens que creï el Govern d'acord amb el que estableix l'article 44.2 de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
CONTRACTACIÓ: Procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals, i adaptació a la normativa comunitària
|
|
Aquesta llei té com a objecte adaptar les lleis 30/2007 i 31/2007 a la Directiva 2007/66/CE, d’11 de desembre, de modificació de les Directives 89/665/CEE i 92/13/CEE, de 25 de febrer, de regulació dels recursos en matèria de contractació del sector públic. Entre els nous aspectes que s’introdueixen en la normativa de contractació administrativa, figura la referència a la competència per a la resolució del recurs que la Directiva 2007/66/CE exigeix que s’atribueixi a un òrgan independent; la suspensió de l’adjudicació que s’ha de mantenir fins que aquest òrgan resolgui sobre el manteniment o no de la mateixa o sobre el fons de l’assumpte; la determinació del moment a partir del qual comença el còmput del termini d’espera i del termini per a la interposició del recurs; una nova regulació del contingut de les notificacions que s’han de practicar als licitadors per comunicar-los amb prou detall quin és el resultat de la licitació i les raons que han portat a l’òrgan de contractació a prendre la corresponent decisió; la refundició en un de sol, dels actes d’adjudicació provisional i definitiva tot fent coincidir la perfecció del contracte amb la formalització del mateix sense que entre tots dos tràmits es prevegi cap actuació llevat de les que derivin de la possible interposició del recurs. Finalment, la disposició transitòria segona conté un règim aplicable a les comunitats autònomes mentre no creïn els òrgans encarregats de la resolució dels recursos. Les modificacions introduïdes en la normativa de contractació administrativa obliguen a la modificació de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció del contenciós administratiu, modificació que afecta als articles 10, 11, 19, 21, 44 i 49.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: Visat col·legial obligatori
|
|
D’acord amb l’habilitació legal prevista en la llei 25/2009, del 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a llur adaptació a la llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i en la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals, s’adopta aquest reial decret, el qual té per objecte determinar els treballs professionals que obligatòriament hauran d’obtenir el visat col•legial com a excepció a la llibertat d’elecció del client. Concretament, s’estableix que únicament hauran de ser visats: els projectes d’execució de l’edificació; els certificats finals d’obra de les edificacions; els projectes d’execució de l’edificació i certificat final d’obra que, si escau, hagin de ser aportats en els procediments de legalització d’obres; els projectes de demolició d’edificacions que no requereixin l’ús d’explosius; els projectes de voladures especials previst en l’article 151 del reglament general de normes bàsiques de seguretat minera; els projectes tècnics d’establiment, trasllat i modificació substancial d’una fàbrica d’explosius, previstos en els articles 33, 34 i 35 del reglament d’explosius, aprovat per RD 230/1998, de 16 de febrer; els projectes tècnics d’instal·lació i modificació substancial de dipòsits comercials i de consum de matèries explosives, previstos en els articles 155 i 156 del reglament d’explosius, aprovat per RD 230/1998, de 16 de febrer; els projectes d’establiment de tallers de cartutxeria i pirotècnia i de dipòsits no integrats, previstos en els articles 25, 29, 69, 70 i 71 del reglament d’articles pirotècnics i cartutxeria, aprovat per RD 563/2010, de 7 de maig; els projectes d’aprofitament de recursos miners de les seccions c) i d) previstos en els articles 85 i 89 del reglament general per al règim de la mineria, aprovat per RD 2857/1978, de 25 d’agost. Aquesta norma entra en vigor el dia 1 d’octubre de 2010.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
EDUCACIÓ: Ajuts per a l'adquisició de llibres de text i material didàctic complementari i informàtic per a l'alumnat escolaritzat en centres sostinguts amb fons públics durant el curs 2010-2011
|
|
S'obre la convocatòria pública per a la concessió d'ajuts per a l'adquisició de llibres de text i material didàctic complementari i informàtic destinats a l'alumnat dels ensenyaments obligatoris matriculat en centres educatius sostinguts amb fons públics de Catalunya, per al curs escolar 2010-2011, la qual es regeix per les bases reguladores que consten a l'annex d'aquesta ordre. Es destina a la concessió d'aquests ajuts un import total màxim d'11.663.049,00 euros i la quantitat individual màxima d'ajut que es pot obtenir és de 105,00 euros. El termini per presentar les sol•licituds per participar en aquesta convocatòria és des de l'endemà de la publicació d'aquesta ordre al DOGC fins al 30 de setembre de 2010. Només les persones sol·licitants que no tinguin reserva de plaça el 30 de setembre de 2010 poden presentar la sol·licitud amb posterioritat a aquest termini.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
EMPRESA: Seguretat industrial
|
|
Mitjançant la present disposició es procedeix a rectificar determinades errades del text del Decret 30/2010, de 2 de març, pel qual s'aprova el Reglament de desplegament de la Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial, publicat al DOGC núm. 5582, de 8-3-2010.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
FAMÍLIA: Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família
|
|
Aquesta llei aprova el llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Conté nou disposicions addicionals, vuit de transitòries, una de derogatòria i cinc de finals. S'estructura sobre la base del Codi de família, del qual reordena els continguts i esmena les errades tècniques i al qual introdueix un nombre considerable de novetats per a adequar l'ordenament jurídic a les noves necessitats socials. El llibre segon del Codi civil es divideix en quatre títols: el títol I regula la persona física; el títol II, les institucions de protecció de la persona; el títol III, la família, i el títol IV, les altres relacions de convivència.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
GOVERN: Modificació de la Llei del Consell de garanties estatutàries
|
|
La Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de garanties estatutàries, modificada per la Llei 17/2009, del 16 d'octubre, regula la composició i el funcionament d'aquest òrgan estatutari, l'estatut dels seus membres i els procediments relatius a l'exercici de les seves funcions. Aquesta nova llei completa la regulació del procediment de tramitació dels dictàmens del consell relatius a l'adequació a l'Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, amb l'objecte d'incorporar-hi el control dels projectes i les proposicions de llei que, d'acord amb l'article 126 del Reglament del Parlament, són tramitats en lectura única, i també el control dels projectes i les proposicions de llei que, en virtut de l'article 124 del Reglament, són tramitats per una comissió en seu legislativa plena. D'altra banda, la llei modifica també la dita Llei 2/2009 per adaptar-la a la posterior Llei 12/2010, del 19 de maig, del Consell de governs locals, a fi de garantir els drets d'aquest òrgan de representació dels ens locals com a subjecte legitimat per a demanar dictamen al Consell de garanties estatutàries en defensa de l'autonomia local. Destaca la modificació de l’art. 23, en relació a la legitimació per demanar un dictamen al Consell de garanties estatutàries d’una quarta part dels municipis o vegueries de l'àmbit territorial d'aplicació de la norma, si representen com a mínim una quarta part de la població oficial del dit àmbit territorial, o bé del Ple o la Comissió permanent del Consell de governs locals.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
HISTÒRIA: Localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i dignificació de les fosses comunes
|
|
Aquest reglament té per objecte el desenvolupament normatiu de la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, establint les regles necessàries per a la seva aplicació. Correspon a totes les administracions públiques que integren el sistema institucional de la Generalitat de Catalunya adoptar les mesures necessàries per tal de satisfer el dret de la societat a conèixer la veritat dels fets esdevinguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i les circumstàncies en què, durant aquest període, es van produir desaparicions de persones i es van cometre vulneracions dels drets humans. Aquest decret atribueix a les administracions locals de Catalunya, les següents competències: vetllar per tal que les inhumacions de les restes de les persones desaparegudes es practiquin de manera honorable, d'acord amb les seves conviccions religioses, filosòfiques o culturals, o les que determinin els seus familiars; garantir que les tombes o els indrets on es puguin localitzar restes de persones desaparegudes siguin respectats i convenientment conservats i senyalitzats de tal manera que sempre es puguin localitzar; i eliminar els obstacles que puguin impedir o dificultar l'accés als indrets esmentats en el número anterior. Les administracions locals i el departament competent en matèria de memòria democràtica han de subscriure convenis i altres formes de col·laboració tècnica i econòmica amb relació a aquestes activitats. D’altra banda, el departament competent en matèria de memòria democràtica, d'acord amb les entitats municipalistes i amb l'informe previ del Comitè tècnic per a la recuperació i la identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, ha d'elaborar i aprovar un protocol d'actuació per dignificar les fosses comunes als cementiris municipals i destinar els recursos necessaris per dur a terme les accions que preveu aquest protocol amb la col·laboració dels ajuntaments respectius, si escau. Aquest decret entra en vigor 20 dies després de la seva publicació al DOGC.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
MEDI AMBIENT: Desenvolupament sostenible de Catalunya
|
|
L’objecte d’aquesta disposició és aprovar l'Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya, que s'adjunta a l'annex. El desplegament d'aquesta Estratègia es durà a terme a través de plans d'acció departamentals. Aquests plans concretaran els instruments i les mesures prioritàries per assolir els objectius de l'Estratègia i s'integraran en el Pla marc de seguiment i coordinació de l'Estratègia. El seguiment de l'Estratègia el durà a terme el departament competent en matèria de medi ambient. El document annex que conté l'Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya es podrà consultar al lloc web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, www.gencat.cat/dmah, i estarà a disposició de les persones interessades a la seu central del Departament de Medi Ambient i Habitatge (av. Diagonal, 523-525, 08029 Barcelona).
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
NOVES TECNOLOGIES: Mitjans electrònics al sector públic de Catalunya
|
|
L'objecte d'aquesta llei és regular l'ús dels mitjans electrònics en les actuacions del sector públic de Catalunya; l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre les entitats del sector públic i els ciutadans a Catalunya; la definició dels instruments per a desenvolupar i fomentar la relació entre les entitats i els organismes que conformen el sector públic de Catalunya, i entre aquests i els ciutadans, per mitjans electrònics; i la concreció del model català d'administració electrònica entre les entitats del sector públic de Catalunya. Aquesta llei és aplicable al sector públic de Catalunya, que, als efectes del que estableix aquesta llei, és integrat per l'Administració de la Generalitat i els ens locals, i també les entitats públiques vinculades o que en depenen; els consorcis, les fundacions en què és majoritària la presència o la participació de les entitats esmentades en la lletra a, directament o indirectament, i les associacions i les societats constituïdes exclusivament per les entitats esmentades en la lletra a; les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, amb independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda per la llei, que tinguin atribuïdes funcions de regulació o de control extern sobre un sector o una activitat determinats; i les universitats públiques. Aquesta llei també és aplicable, en l'exercici de potestats administratives, a les entitats següents: els concessionaris de serveis públics en llurs relacions amb les administracions públiques i amb els ciutadans, si així ho disposa el títol concessional o ho aproven llurs òrgans de govern i les corporacions de dret públic. Aquesta llei s'aplica als ciutadans, a les empreses i als ens sense personalitat jurídica que es relacionen amb el sector públic de Catalunya quan usen mitjans electrònics, en les actuacions que no estan sotmeses al dret privat.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
RÈGIM JURÍDIC: Règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya
|
|
L'objecte d'aquesta llei és, per una banda, regular el règim jurídic de les administracions públiques de Catalunya i les especificitats del procediment administratiu que els són pròpies i, per una altra, regular el procediment d'elaboració de disposicions reglamentàries en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat. Les finalitats d'aquesta llei són fer efectius els drets reconeguts per la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la resta de l'ordenament jurídic, i garantir-ne la plenitud, en les relacions de la ciutadania amb les administracions públiques de Catalunya; promoure una administració pública àgil, eficaç i eficient, i fer accessibles les seves relacions amb la ciutadania, amb independència del suport que s'utilitzi; millorar l'actuació de les administracions públiques catalanes mitjançant la regulació de mesures de simplificació de tràmits i procediments, per a la reducció de càrregues administratives; i garantir la coordinació administrativa, i també la transparència i l'objectivitat en l'actuació dels òrgans de les administracions públiques. Aquesta llei és aplicable a les administracions públiques de Catalunya següents: Administració de la Generalitat; les entitats que integren l'Administració local; l'Administració pròpia d'Aran; els organismes autònoms i les entitats públiques dependents o vinculats a qualsevol de les administracions públiques catalanes quan exerceixen potestats administratives; els consorcis en què participen majoritàriament les administracions, els organismes i les entitats públiques inclosos en aquest article, i també les entitats públiques que depenen dels consorcis o hi estan vinculades, quan exerceixen potestats administratives i, finalment, les entitats creades per llei del Parlament no dependents ni vinculades a l'Administració de la Generalitat quan exerceixen potestats administratives. Aquesta llei deroga els articles 1 i 3, en els aspectes relatius al règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, i els articles 2, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 37, 38, 39, 40, 41, 43, 42, 44, 54.2, 55 tret de l'apartat 1, 63, 64, 65, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 88 i 89 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Deroga, excepte els annexos, la Llei 23/2002, del 18 de novembre, d'adequació de procediments administratius en relació amb el règim de silenci administratiu i el termini de resolució i notificació, i de primera modificació dels articles 81, 82 i 83 de la Llei 13/1989. Aquesta llei entra en vigor al cap de tres mesos d'haver estat publicada al DOGC, amb les excepcions següents: el títol IV i l'apartat 3 de la disposició final tercera, que entren en vigor al cap de sis mesos de la publicació de la llei i els apartats 1, 2 i 4 de la disposició final tercera, que entren en vigor l'endemà de la publicació de la llei.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
SANITAT: Protecció dels animals
|
|
Es modifica l'article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008 per tal d’incloure la prohibició de les corrides de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l'estoc, i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros, llevat de les festes amb toros o bous sense mort de l'animal (correbous). El govern ha de determinar l'import de la compensació econòmica als titulars de drets subjectius afectats per l'entrada en vigor d'aquesta llei en el termini de sis mesos i per mitjà del procediment administratiu corresponent, amb audiència als interessats. Aquesta llei entra en vigor l'1 de gener de 2012.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
TREBALL: Modificació en les subvencions per a la realització de projectes de cases d'ofici dins del programa Noves Cases per a Nous Oficis (projecte Impuls - Treball)
|
|
El passat 6 de juliol es va publicar al DOGC núm. 5664 l'Ordre TRE/369/2010, de 28 de juny, per la qual s'estableixen les bases reguladores i la convocatòria per a la concessió de subvencions a entitats locals per a la realització de projectes de cases d'ofici dins del programa Noves Cases per a Nous Oficis (projecte Impuls - Treball). Aquesta ordre té per objecte modificar els articles de l'Ordre TRE/369/2010, de 28 de juny, relatius a la puntuació dels criteris de valoració per part dels serveis territorials i als terminis d'execució dels projectes, establint en aquest últim cas que els projectes de casa d'oficis s'han d'iniciar abans del 15 d'octubre de 2010 i han d'estar finalitzats un any després del seu inici.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
URBANISME: Text refós de la Llei d'urbanisme
|
|
La disposició final segona de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, va autoritzar el Govern perquè refongués el text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, del 26 de juliol, i les modificacions introduïdes en l’esmentat text refós per la Llei 2/2007, del 5 de juny, del DOGC, pel Decret llei 1/2007, del 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, i per la mateixa llei 26/2009. L'objecte d'aquesta llei és la refundició en un sol text de les normes abans citades i, per tant, la regulació de l'urbanisme en el territori de Catalunya. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s'oposin a aquest Decret legislatiu i al Text refós que aprova i, particularment, les següents: 1. El Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme i el Text refós que aprova. 2. El Decret llei 1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. 3. La disposició final segona de la Llei 2/2007, de 5 de juny, del DOGC. 4. Els articles 48, 49, 50 i 51 i la disposició transitòria quarta de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
|
