 |
 |
|
|
Intervenció administrativa en la gestió urbanística
|
|
Les administracions en general i específicament els ajuntaments han de vetllar perquè les transformacions territorials, urbanes i les edificacions siguin desenvolupades dins del marc legal existent, i en aquest context s’emmarca la sèrie de procediments de control i sanció que s’entenen com a intervenció administrativa en l’urbanisme. Tots aquests procediments estan reglats i tenen unes limitacions que garanteixen els drets dels propietaris de sòl i dels habitants davant de possibles males pràctiques dels ajuntaments, per això és important conèixer els conceptes bàsics, els procediments i els supòsits d’aplicació de les mesures preventives i sancionadores existents. Per això, l’FMC ha programat aquest curs que se celebrarà a Barcelona el 28 i 30 de juny i el 5 de juliol de 2011.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Màster interuniversitari Joventut i Societat
|
|
S'ha obert ja el període de preinscripció a aquest màster que tindrà lloc a Girona per al curs 2011-2012 (la preinscripció finalitza el 30 de juny). La Federació de Municipis de Catalunya forma part del seu consell assessor.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ADMINISTRACIÓ CENTRAL: Ordenació dels registres dels serveis perifèrics del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública
|
|
Els registres de les delegacions i subdelegacions del Govern i adreces insulars, que es relacionen a l'annex d'aquesta ordre, desenvoluparan les funcions previstes en l'article 13 del Reial decret 772/1999, de 7 de maig, pel qual es regula la presentació de sol•licituds, escrits i comunicacions davant l'Administració general de l'Estat, l'expedició de còpies de documents i devolució d'originals i el règim de les oficines de registre. El Ministeri de Política Territorial i Administració Pública mantindrà actualitzada la relació d'oficines de registre dels serveis perifèrics del departament. Aquesta relació podrà consultar-se a través d'Internet en la següent adreça: http://www.060.es, que establirà els sistemes d'accés i comunicació, així com els horaris de funcionament.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: Distribució a les EMD d'una bestreta a compte de la participació en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2011
|
|
La resolució resol distribuir a les entitats municipals descentralitzades dels municipis de Catalunya el 22,58% (80.892,48 euros) de l'import destinat a la participació del conjunt d'aquests ens en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2010, mentre no siguin vigents els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011, en concepte de bestreta a compte de la participació en els ingressos de la Generalitat, Fons de cooperació local de Catalunya, any 2011, entitats municipals descentralitzades.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: Distribució als municipis d'una bestreta a compte de la participació en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2011
|
|
La resolució resol distribuir als municipis de Catalunya el 12,73% (13.919.107,52 euros) de l'import destinat a la participació del conjunt d'aquests ens en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2010, ajuntaments (lliure disposició), mentre no siguin vigents els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011, en concepte de bestreta a compte de la participació en els ingressos de la Generalitat, Fons de cooperació local de Catalunya, any 2011, ajuntaments (lliure disposició).
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: Mesures urgents per a la reforma de la negociació col·lectiva
|
|
La norma conté set articles que modifiquen, principalment, diversos preceptes del títol III de l'Estatut dels Treballadors referit a la negociació col·lectiva i els convenis col·lectius. Amb l'objectiu d'afavorir una millor ordenació de la negociació col3lectiva, es modifiquen, en primer lloc, els articles 83 i 84 de l'Estatut dels Treballadors per definir més clarament l'estructura de la negociació col·lectiva. Així, es manté l'atribució de la determinació de l'estructura de la negociació col·lectiva a les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de caràcter estatal o de comunitat autònoma, mitjançant acords interprofessionals. A més, es reconeix aquest mateix paper als convenis o acords col·lectius sectorials, d'àmbit estatal o autonòmic, acomodant l'article 83.2 de l'Estatut dels Treballadors a la nostra realitat convencional. Quant als conflictes de concurrència entre convenis, d'una banda es manté la tradicional regla general sobre prohibició d'afectació del conveni durant la seva vigència pel disposat en convenis d'àmbit diferent. Alhora, la nova redacció de l'article 84.2 de l'Estatut dels Treballadors fixa una prioritat aplicativa del conveni d'empresa sobre un conveni d'àmbit sectorial en relació amb determinades matèries. Amb tot, aquest conjunt de matèries no té caràcter exhaustiu, sinó que seran els acords i convenis que fixin l'estructura de la negociació col·lectiva els que puguin identificar altres matèries, diferents de les expressades, susceptibles de ser incloses en els convenis d'empresa. Els apartats 3 i 4 del renovat article 84 de l'Estatut dels Treballadors propicien també la simplificació de les unitats de negociació en afavorir una negociació més articulada, situada en els àmbits territorials superiors, encara que establint la possibilitat d'afectació del conveni estatal solament pels convenis de comunitat autònoma, afectació que no serà possible en determinades matèries.
Amb l'objectiu d'introduir major dinamisme i agilitat en la negociació col·lectiva, es modifiquen els articles 85, 86 i 89 de l'Estatut dels Treballadors per establir una sèrie de normes que garanteixen l'equilibri entre la necessitat d'afavorir una ràpida i àgil transició temporal dels convenis i, contribuir, alhora, al fet que no es produeixin situacions no desitjades de prolongació en el temps dels convenis més enllà de la vigència inicialment pactada. S'apunta també com a contingut necessari dels convenis l'establiment de mesures per contribuir a la flexibilitat interna en l'empresa, flexibilitat que, per garantir el seu equilibri, haurà de ser negociada amb els representants dels treballadors.
El text també incorpora altres mesures, que troben reflex en l'article 86.3 i en el 89, apartats 1 i 2, del text estatutari, dirigides a superar determinades situacions de paralització de les negociacions dels nous convenis i evitar la pròrroga de la seva vigència per temps superior al pactat. En definitiva, s'instauren mecanismes per dinamitzar la negociació i, si no hi ha altre remei, es propicia el recurs voluntari als sistemes de solució no judicial de discrepàncies com la mediació o l'arbitratge, dirigits a evitar que les negociacions finalitzin sense acord. Es pretén fomentar així l'arbitratge, afavorint l'opció pel seu caràcter obligatori prèviament compromès entre les parts, sense perjudici que prevalgui en tot cas la voluntat dels signants dels acords interprofessionals sobre la matèria i, així, es respectin els imperatius constitucionals sobre aquest tema. Amb tot, l'article 86.3 preveu que, de frustrar-se la negociació, quan les parts no hagin decidit sotmetre's a mecanismes de solució de discrepàncies o bé quan aquests mecanismes no aconsegueixin resoldre tals discrepàncies i, a falta de pacte en contrari, el conveni mantingui la seva vigència.
El nou text també pretén que s'utilitzi la comissió paritària del conveni per una més adequada i completa gestió del mateix. La designació de la comissió paritària es complementa en el nou article 85 de l'Estatut dels Treballadors amb la determinació d’una sèrie de funcions atribuïbles a la mateixa, com són les de solució de discrepàncies en els supòsits de modificació substancial de condicions de treball o inaplicació del règim salarial, que tenen un tractament exprés en les noves redaccions que es donen a l'article 41.6 i en el 82.3 de l'Estatut dels Treballadors, o fins i tot les de renegociació o adaptació del conveni a les circumstàncies canviants que puguin aparèixer durant el període de vigència del conveni. D'altra banda, es reforça la funció clàssica de la comissió paritària, consistent en l'aplicació i interpretació del conveni, en atorgar-li el nou article 91 de la norma estatutària intervenció en els supòsits de conflicte col·lectiu amb caràcter previ al plantejament formal del conflicte davant els òrgans no judicials o judicials, d'un costat i, d'un altre, en conferir a les seves resolucions la mateixa eficàcia jurídica i tramitació que té el conveni col·lectiu.
En general, la reforma aspira a establir mecanismes eficaços de solució no judicial de conflictes, no solament els que sorgeixen durant la tramitació del conveni col·lectiu, sinó també els derivats de l'aplicació i interpretació del mateix o els produïts per l'aplicació de mesures de flexibilitat interna. En un sistema de relacions laborals ja consolidat com l'espanyol, és moment de donar un major abast i contingut als procediments no judicials de solució de conflictes sorgits inicialment mitjançant acords interprofessionals en l'àmbit estatal en 1997 i més tard en la totalitat de les comunitats autònomes. Es tracta de procediments ja assentats, que s'han traduït en una disminució de la judicialització dels conflictes laborals de caràcter col·lectiu en la qual, respectant l'autonomia col·lectiva, ha de seguir avançant-se en línia amb els més moderns sistemes laborals del nostre entorn.
Finalment, amb l'objectiu d'adaptar el sistema de negociació col·lectiva a les noves o renovades realitats empresarials que actuen al nostre mercat de treball, s'inclouen noves regles de legitimació per a la negociació dels convenis col·lectius i per afavorir la flexibilitat interna negociada.
Quant a la legitimació per negociar convenis en representació dels treballadors en els convenis d'empresa, la redacció del nou article 87 de l'Estatut dels Treballadors confirma la pràctica actual, de manera que la negociació pugui ser desenvolupada per les seccions sindicals. Regla que s'aplica també en els supòsits de flexibilitat interna negociada. Es modifica també, la legitimació en els convenis dirigits a un grup de treballadors amb perfil professional específic. Del costat empresarial, les regles de legitimació es completen en l'àmbit sectorial incorporant a les associacions empresarials que donin ocupació a un percentatge rellevant de treballadors, així com en els supòsits d'absència d'associacions que no aconsegueixin suficient representativitat en el sector corresponent segons les regles generals, mitjançant l'atribució de legitimació a les associacions empresarials més representatives d'àmbit estatal o de comunitat autònoma.
Definides les regles de legitimació, el nou article 88 de l'Estatut dels Treballadors estableix amb més claredat les normes de composició de la comissió negociadora, sense alteració substancial respecte de les actuals, tot i que s'inclouen novetats en aquesta matèria en els convenis de sector, per als supòsits d'inexistència d'òrgans de representació dels treballadors, així com d'inexistència d'associacions empresarials que comptin amb suficient representativitat. En aquests casos, la comissió negociadora es compondrà, respectivament, de les organitzacions sindicals o empresarials més representatives d'àmbit estatal o de comunitat autònoma.
Amb la finalitat de reforçar les institucions públiques competents en matèria de relacions laborals i negociació col·lectiva, es crea el Consell de Relacions Laborals i de Negociació Col·lectiva com a òrgan col·legiat d'assessorament i consulta de caràcter tripartit i paritari. Les funcions a exercir per aquest Consell, en el qual s'integrarà un Observatori de la Negociació Col·lectiva. El consell substituirà la històrica Comissió consultiva nacional de convenis col·lectius.
Les disposicions de la part final inclouen, en primer lloc, una invitació a les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a renovar els acords, estatal i autonòmics, de solució extrajudicial de conflictes, amb la finalitat d'adequar-los a l'establert en la norma. Una altra de les disposicions de la part final conté mandats al Govern perquè revisi i millori diverses eines de coneixement de la negociació col·lectiva, com són, entre unes altres, els models de les fulles estadístiques dels convenis. A més, es propicia la creació d'un grup tècnic de treball de caràcter tripartit per realitzar un estudi dirigit a millorar la informació disponible sobre la vigència i efectes dels convenis.
Les normes transitòries determinen l'aplicació de les noves regles en matèria de flexibilitat interna i de legitimació per negociar convenis col·lectius.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
OCUPACIÓ: Procediments de regulació d'ocupació i d'actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius
|
|
El reglament que s'aprova mitjançant aquest reial decret s'estructura en un títol I, referit al procediment administratiu de regulació d'ocupació, que es divideix al seu torn en cinc capítols, i un títol II, referit a l'actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius. Dins del títol l, el capítol I inclou les disposicions generals del procediment de regulació d'ocupació. Es determinen els llindars de treballadors afectats i es defineixen les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que donen lloc a l'aplicació del procediment regulat en el Reglament, conforme al disposat en l'article 51.1 de l'Estatut dels Treballadors segons la redacció incorporada per la Llei 35/2010, de 17 de setembre. A més, es determina l'autoritat laboral competent segons les especificacions incloses en els reials decrets sobre traspàs de funcions i serveis en matèria de regulació d'ocupació de l'Administració general de l'Estat a les comunitats autònomes. Finalment, s'inclouen les regles sobre interessats i legitimació en el procediment, que seran l'empresa i els treballadors a través dels seus respectius representants legals.
En el capítol II s'inclou el desenvolupament de la regulació del procediment de regulació d'ocupació per a l'extinció col·lectiva de contractes de treball amb el propòsit d'augmentar la seguretat jurídica que ha de caracteritzar els processos de reestructuració empresarial. Per a això, s'especifica en primer lloc la documentació que l'empresari ha d'acompanyar a la sol·licitud d'inici de l'expedient per acreditar els resultats o els canvis al·legats i el caràcter raonable de la decisió extintiva, diferenciant segons la causa al·legada sigui econòmica, tècnica, organitzativa o de producció. Igualment, es regula la documentació que s’ha de aportat, sigui quina sigui la causa al·legada. En aquest punt resulta oportú precisar que aquests requisits documentals resulten exigibles a les extincions de contractes de treball que constitueixen l'objecte d'aquest reial decret, això és, les extincions col·lectives de contractes de treball fundades en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció conforme al procediment de regulació d'ocupació prevista en l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors. Cal destacar també la regulació del pla d'acompanyament social, especialment pel que fa al seu contingut, com a instrument per afavorir la recol·locació dels treballadors afectats i la millora de la seva ocupabilitat. Desenvolupant l'assenyalat en l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, aquest pla, que haurà de ser presentat per les empreses de cinquanta o més treballadors, i haurà de contemplar les mesures previstes per l'empresa per tal d’evitar o de reduir els efectes de la regulació d'ocupació, les mesures necessàries per atenuar les seves conseqüències per als treballadors afectats, així com les mesures per possibilitar la continuïtat i viabilitat del projecte empresarial. El pla haurà de se presentat per l'empresa en iniciar-se el període de consultes amb els representants dels treballadors i, com ha afegit la Llei 35/2010, a la finalització d'aquest període, l'empresari comunicarà a l'autoritat laboral el resultat del mateix, així com el contingut definitiu de les mesures o del pla assenyalats anteriorment. Amb l'objectiu que el procediment es desenvolupi amb l'agilitat legalment exigible, es regula també en aquest capítol el període de consultes i la comunicació de la seva finalització. Es preveuen els informes que hauran de recaptar-se, segons els diferents supòsits, atorgant especial rellevància a l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. En la fase de finalització del procediment es regulen, segons el resultat del període de consultes sigui amb o sense acord, els terminis establerts perquè l'autoritat laboral dicti resolució; els efectes segons les formes d'aconseguir-se aquest acord; les conseqüències de l'acord per a l'autoritat laboral; i el contingut de la resolució de l'autoritat laboral amb referències al període durant el qual es van a efectuar les extincions de contractes i al pla d'acompanyament social.
El capítol III, relatiu a la suspensió de contractes i reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció procedeix a l'adaptació del Reglament a l'establert en la Llei 35/2010, de 17 de setembre. Amb aquesta finalitat, s'inclou el règim jurídic de la suspensió de contractes i de la reducció de jornada, així com les regles específiques en matèria de procediment, període de consultes, pla d'acompanyament social i finalització del procediment.
El capítol IV s'ocupa de l'extinció i suspensió de relacions de treball per força major, regulació a la qual s'incorpora el supòsit de reducció de jornada per aquesta causa i l'actualització del procediment, inclosa la sol·licitud d'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. El capítol V es refereix al procediment d'extinció de relacions de treball per desaparició de la personalitat jurídica del contractant.
Per la seva banda, el títol II del Reglament es refereix al procediment d'actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius, incloent-hi les previsions contingudes en l'article 40 de l'Estatut dels Treballadors sobre la mobilitat geogràfica.
Altres disposicions del reial decret que han de destacar-se són les relatives al tractament electrònic dels procediments de regulació d'ocupació i a la informació estadística, que requeriran, no obstant això, ulterior desenvolupament reglamentari.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
OCUPACIÓ: Subvencions per als programes de desenvolupament local
|
|
Aquesta resolució té per objecte obrir la convocatòria per a l'exercici 2011 per presentar les sol•licituds per a l'obtenció de subvencions públiques destinades a programes per al desenvolupament local en col•laboració amb entitats locals, concretament, foment del desenvolupament local (FDL), contractació d'agents d'ocupació i desenvolupament local (AODL) i pròrroga dels agents d'ocupació i desenvolupament local. Podran ser beneficiàries d'aquestes subvencions, tal com estableixen els articles 10 i 17 de l'Ordre TRI/125/2006, de 17 de març, les entitats locals de Catalunya, els seus organismes autònoms i les entitats amb competència en matèria de desenvolupament local i de promoció de l'ocupació, dependents o vinculades a aquelles, d'acord amb el que estableix el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el TRLMC, que compleixin amb els requisits establerts a l'article 3 de l'Ordre TRI/211/2005, de 27 d'abril, per la qual es regula el procediment comú relatiu als atorgaments de les subvencions gestionades pel Servei d'Ocupació de Catalunya. Les entitats beneficiàries hauran de presentar la sol•licitud i la documentació adjunta corresponent a cadascun dels ajuts en els terminis següents: a) subvencions per al foment del desenvolupament local: des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució al DOGC fins al 15 de juliol de 2011; b) subvencions per a la contractació d'agents d'ocupació i desenvolupament local: des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució al DOGC fins al 15 de juliol de 2011; i c) subvencions per a la pròrroga dels agents d'ocupació i desenvolupament local: des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució de convocatòria al DOGC fins al 15 de setembre de 2011.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
TERRITORI: Modificació de la Llei de vegueries
|
|
Aquesta llei modifica la disposició transitòria primera de la Llei 30/2010 per tal d'establir que la constitució dels consells de vegueria es produeixi un cop hagin estat aprovades les modificacions de la legislació estatal que permetin configurar l'organització veguerial en els termes que estableix la mateixa llei. Tanmateix, la llei manté, de la redacció originària de la disposició transitòria objecte de modificació, el que disposa amb relació a la seu institucional dels futurs consells de vegueria. D'altra banda, la continuïtat transitòria de les diputacions provincials, fins que no es produeixi la constitució dels consells de vegueria, fa necessari que recuperin la vigència els preceptes de la legislació de règim local que havien estat derogats per l'apartat 1 de la disposició derogatòria única de la Llei 30/2010. Finalment, la disposició final segona estableix que la constitució dels primers consells de vegueria, una vegada s'hagin produït les modificacions necessàries, es faci partint dels resultats de les darreres eleccions municipals celebrades. Consegüentment, el procés electoral aplicable a partir del resultat de les eleccions municipals celebrades el 22 de maig de 2011 comportarà la designació dels diputats provincials corresponents.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
|
