 |
 |
|
|
Gestió local
|
|
Aquest curs, organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya, vol contribuir a la millora de la gestió, oferint models i eines per donar resposta a les necessitats de les organitzacions públiques en aquest context de crisi. Tindrà lloc els dies 10, 14, 17 i 21 de desembre, en horari de matí, a Barcelona.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Congrés Internacional d’Innovació en la gestió i tractament dels residus municipals: REINNOVA
|
|
REINNOVA SESSIONS debatrà el proper 13 de desembre de 2012 les estratègies “low cost” de tractament i valorització de residus
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
TURISME: Establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic
|
|
El present decret segueix la sistemàtica de la Llei de turisme de Catalunya en la regulació de les dues activitats d’allotjament que preveu: els establiments d’allotjament turístic i els habitatges d’ús turístic. Ambdues es diferencien tant per la seva naturalesa i règim jurídic com pel sistema d’habilitació i inscripció. Per això, es regulen en dos títols diferents, i s’opta per aquesta estructura ateses les poques característiques que tenen en comú, com són l’opció de categoritzar-se voluntàriament, l’existència de fulls de reclamació i el fet de portar el registre de viatgers.
El títol I regula els establiments d’allotjament turístic, i conté dos capítols. El capítol I, “Disposicions generals”, és una regulació transversal dels elements comuns que caracteritzen els establiments d’allotjament turístic, amb independència dels seus grups i modalitats (la seva naturalesa, els mecanismes i garanties respecte a la seva comercialització, els sistemes i processos de control de l’activitat, els instruments de coordinació de les administracions a aquest efecte, etc.). El capítol II, “Disposicions específiques per modalitats d’establiments d’allotjament turístic”, determina en cadascuna de les seves seccions la regulació tècnica específica que correspon a cada grup i modalitat.
En la regulació dels establiments hotelers s’ha suprimit la modalitat de “balneari” per tal d’adequar les modalitats del grup d’hotels al que preveu la Llei de turisme de Catalunya i s’han actualitzat algunes de les definicions de les unitats d’allotjament, com la d’apartament, estudi i suite. També s’han revisat els requisits tècnics mínims, que preveu l’annex I, així com també els barems de qualitat, que preveu l’annex III, per tal d’assolir una regulació adequada a la realitat actual del sector.
Pel que fa als establiments d’apartaments turístics, s’ajusta la definició al nou contingut de l’article 43 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, modificada per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, i es preveuen les característiques pròpies d’aquesta modalitat d’establiment d’allotjament turístic.
Amb referència als establiments de càmping, la nova regulació, a diferència de l’anterior, no limita les persones usuàries perquè puguin ser propietàries d’albergs semimòbils situats en un càmping; una altra novetat consisteix en la supressió d’alguns requisits formals de la recepció del càmping, com l’exhibició de la llista de preus i de l’habilitació municipal, atès que tampoc s’exigeixen als altres tipus d’establiments d’allotjament turístic. Finalment, els requisits tècnics mínims no han sofert variació, si bé es fan constar a l’annex II del decret per tal de millorar la sistemàtica de la norma.
També s’introdueixen diverses modificacions en la regulació dels establiments de turisme rural, les quals tenen per objectiu eliminar barreres d’accés a l’activitat mantenint alhora les característiques intrínseques d’aquesta modalitat d’allotjament turístic. Per això, a més dels requisits de tranquil·litat i integració en el paisatge que cal exigir a aquest tipus d’establiments, també cal limitar l’explotació a un nombre màxim de places entre totes les modalitats, atès que aquesta mesura és necessària per garantir una relació pròxima i directa amb la persona titular de l’establiment. Les novetats introduïdes en la regulació que incideixen en l’objectiu de facilitar l’accés i el desenvolupament d’aquesta activitat són la reducció dels requisits de capacitat mínima, la possibilitat que les persones jurídiques puguin ser titulars d’allotjaments rurals, que pugui haver establiments de turisme rural dins nuclis de població de fins a 2.000 habitants, i, en les modalitats de masoveria i casa de poble independent, l’eliminació de l’exigència que la persona titular hagi d’estar empadronada com a mínim tres anys per poder accedir a l’activitat.
El títol II regula els “habitatges d’ús turístic”, com a modalitat d’allotjament en habitatges. A través del nou títol II, el Decret estableix els paràmetres tècnics i de servei mínims propis de l’activitat i determina els requisits per a l’accés a l’activitat, en el marc de la potestat municipal d’ordenació dels usos i el règim de propietat horitzontal definit en el Codi civil català, en els supòsits que sigui aplicable.
El decret també preveu que els habitatges d’ús turístic es puguin categoritzar d’acord amb el sistema de categorització voluntària i compatible amb els requisits tècnics de compliment obligatori que preveu el Decret, possibilitat que només preveia l’anterior norma per als establiments d’allotjament turístic. Aquesta categorització es porta a terme amb la col·laboració de la Taula del Turisme de Catalunya, d’acord amb la previsió de l’article 2.g) del Decret 420/2011, de 20 de desembre.
El decret incorpora sis disposicions addicionals, tres de transitòries i una de derogatòria. Finalment, el decret adjunta tres annexos; un primer annex referent a requisits tècnics mínims dels establiments hotelers, exigibles en funció de cada categoria concreta; un segon annex referent a requisits tècnics mínims dels establiments de càmping, i un de tercer referent a barems de qualitat.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
|
