100
newsletters butlletins
Newsletters Butlletí Electrònic
Sumari
[Número 349 - 21/12/2012]
CULTURA: Ajuts a corporacions locals per a activitats culturals que fomentin la comunicació cultural any 2012 HISENDA: Taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós-administratiu i social
MEDI AMBIENT: Mesures urgents en matèria de medi ambient PETITS MUNICIPIS: Modificació de les bases reguladores i d'execució del PUOSC 2013-2016. Departament de Governació.
PROTECCIÓ CIVIL: Pla estatal de protecció civil davant el risc químic TURISME: Estructuració del sistema català de qualitat turística
TURISME: Preus públics del sistema català de qualitat turística URBANISME: Recurs contra articles de la Llei de modificació del text refós de la Llei d'Urbanisme

CULTURA: Ajuts a corporacions locals per a activitats culturals que fomentin la comunicació cultural any 2012

El Govern de la Generalitat ha sol·licitat dictamen al Consell, prèviament a l’eventual plantejament d’un conflicte de competència davant del TC (art. 76.3 EAC i 31.2 de la Llei 2/2009, de 12 de febrer), sobre la Resolució de 31 d’agost de 2012, de la Secretaria d’Estat de Cultura, per la qual es convoquen ajuts a corporacions locals per a activitats culturals que fomentin la comunicació cultural, corresponents a l’any 2012 (en endavant, la resolució). La Resolució de 31 d’agost de 2012 consisteix en una convocatòria d’ajuts que, segons el seu preàmbul, es dicta a l’empara de l’article 149.2 CE. Quant a la determinació del concret òrgan estatal habilitat, se cita el Reial decret 257/2012, de 27 de gener, pel qual es desenvolupa l’estructura orgànica bàsica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, que atribueix a la Direcció General de Política i Indústries Culturals i del Llibre, que depèn de la Secretaria d’Estat de Cultura, funcions de cooperació amb l’acció cultural de les comunitats autònomes. El dubte de constitucionalitat i d’estatutarietat es formula en relació amb: • L’apartat sisè («requisits de les sol·licituds»), excepte els seus incisos relatius a la documentació bàsica del projecte. • L’apartat setè («lloc i termini de presentació de les sol·licituds»), excepte el seu incís relatiu al termini en què aquestes sol·licituds s’han de presentar. • L’apartat vuitè («instrucció del procediment»), excepte el seu incís relatiu als principis d’aquesta instrucció. • L’apartat novè («resolució»). • L’apartat onzè («justificació»). • L’apartat dotzè («despeses subvencionables»), excepte els seus incisos relatius als criteris bàsics per determinar quines poden ser aquestes despeses. • L’apartat tretzè («obligacions dels beneficiaris i reintegrament de les subvencions»). • L’apartat quinzè («mitjà de notificació i publicació»). • L’apartat setzè («responsabilitat i règim sancionador»). • L’apartat dissetè («normativa aplicable i possibilitat de recurs»). La conclusió a la que arriba el Dictamen, que ha estat aprovat per unanimitat, és que els apartats sisè, pel que fa al seu paràgraf primer i al punt 5 del seu paràgraf tercer; setè, llevat del seu paràgraf segon; vuitè, llevat del seu paràgraf primer; novè; onzè; dotzè, pel que fa als seus paràgrafs setè i vuitè; tretzè, llevat del punt setè del seu paràgraf primer; quinzè; setzè, i dissetè de la Resolució de 31 d’agost de 2012, de la Secretaria d’Estat de Cultura, per la qual es convoquen ajuts a corporacions locals per a activitats culturals que fomentin la comunicació cultural, corresponents a l’any 2012, vulneren les competències de la Generalitat establertes a l’article 127.1.d, punt primer, EAC i també són contraris a l’article 114.2 EAC. Així mateix, els annexos I, II i III de la Resolució, per connexió amb el paràgraf primer de l’apartat sisè, també vulneren l’article 127.1.d, punt primer, EAC i són contraris a l’article 114.2 EAC.
> Més informació > Tornar al Sumari

HISENDA: Taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós-administratiu i social

L'àmbit d'aplicació de la taxa s'estén a tot el territori espanyol, ja que té caràcter estatal, i tot això sense perjudici de l'exacció d'altres taxes o altres tributs que puguin exigir les comunitats autònomes en l'exercici de les seves respectives competències financeres, els quals no podran gravar els mateixos fets imposables.
> Més informació > Tornar al Sumari

MEDI AMBIENT: Mesures urgents en matèria de medi ambient

La reforma que realitza la llei s'orienta a la simplificació administrativa, eliminant aquells mecanismes d'intervenció que per la seva pròpia complexitat resulten ineficaces, i que imposen demores difícils de suportar per als ciutadans i dificultats de gestió per a les administracions públiques. Aquesta reforma parteix del pressupost que l'eficàcia de les normes ambientals no pot identificar-se amb la juxtaposició de plans, programes, autoritzacions, permisos i altres mesures de difícil aplicació real i pràctica. D'acord amb aquests objectius es modifica la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat. Així, en aquells casos en què es superposin diverses figures de protecció, es disposa que es consolidaran i unificaran totes elles en un únic instrument de protecció. Al mateix temps, es garanteix la compatibilitat de la protecció amb les necessitats de desenvolupament pròpies dels nuclis urbans, a través, de la planificació dels espais naturals. També resulta urgent l'habilitació perquè reglamentàriament s'institueixi un procediment per comunicar a la Comissió Europea les mesures compensatòries que s'adoptin en el marc del que es disposa en l'article 45.5 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre. També s’introdueixen modificacions en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls Contaminats, amb la finalitat de simplificar i reduir les càrregues administratives. Per eliminar la indeterminació i inseguretat jurídica, s’han delimitat les competències sancionadores de les entitats locals en aquesta matèria, disposant que les exerciran respecte dels residus dels quals la recollida i la gestió els correspongui. Com a prevenció que es pugui produir una situació de sequera, i sense perjudici de les decisions que en aquest context hagin de prendre's, la present llei s'avança i introdueix una sèrie de mesures que pretenen aconseguir un ús més adequat de l'aigua, a través d'una gestió eficaç i coordinada en la qual es preservi com a principi fonamental el d'unitat de gestió de conca. Amb la finalitat de racionalitzar la gestió i ús de l'aigua, en línia amb la Directiva 2000/60/CE, de 23 d'octubre de 2000, Marc de l'Aigua, es regulen les masses d'aigua subterrània i el bon estat de les mateixes. El règim introduït en la present llei permet reaccionar amb rapidesa davant els problemes que es detectin en les masses d'aigües subterrànies així com una major flexibilitat per gestionar les disponibilitats d'aigua en les masses que comptin amb un pla d'actuació. En la mateixa línia, aquesta llei incorpora mesures que incentiven, com a mecanisme potestatiu, la transformació dels drets d'aprofitament privats d'aigües a drets concessionals, amb l'objectiu, entre uns altres, de facilitar i millorar la gestió d'episodis meteorològics i hidrològics desfavorables. D'altra banda, aquesta llei reforça la potestat sancionadora en matèria d'aigües. D'aquesta forma, s'incorporen al text refós de la Llei d'aigües, sense perjudici de l'ulterior desenvolupament reglamentari, els criteris generals que es prendran en compte en la valoració del dany causat en el domini públic hidràulic, determinants per qualificar la infracció.
> Més informació > Tornar al Sumari

PETITS MUNICIPIS: Modificació de les bases reguladores i d'execució del PUOSC 2013-2016. Departament de Governació.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 9 del Decret 155/2012, de 20 de novembre, pel qual s’aproven les bases reguladores i d’execució del PUOSC 2013-2016, que passa a tenir la redacció següent: “El termini de presentació de sol·licituds d’aquesta convocatòria come·ça l’endemà de la publicació d’aquest decret en el DOGC i finalitza el 27 de febrer de 2013”.
> Més informació > Tornar al Sumari

PROTECCIÓ CIVIL: Pla estatal de protecció civil davant el risc químic

El Govern de la Generalitat ha sol•licitat dictamen al Consell, prèviament a l’eventual plantejament d’un conflicte de competència davant el TC (art. 76.3 EAC i 31.2 de la Llei 2/2009, de 12 de febrer), sobre el Reial decret 1070/2012, de 13 de juliol, pel qual s’aprova el Pla estatal de protecció civil davant el risc químic (en endavant, Pla estatal). El motiu principal en el qual es fonamenta la sol·licitud és la falta de previsió per part del Pla estatal de mecanismes de col•laboració que permetin les necessàries adaptacions de la planificació a les especificitats derivades de l’exercici per part de la Generalitat de la seva competència exclusiva en matèria de protecció civil (art. 132 EAC), cosa que comportaria lesió competencial. El dubte de constitucionalitat i d’estatutarietat es formula en relació amb el Pla estatal globalment considerat, però l’escrit de sol•licitud el projecta, «especialment», respecte dels punts 1.4, 2.1, 2.3, 4.4.1, 4.6.2, 5.2 i 5.6.2 del Pla estatal. • El punt 1.4 delimita l’àmbit d’aplicació del Pla estatal tot fixant-lo respecte a «aquellos accidentes graves en los que intervienen sustancias químicas en forma de incendios, explosiones o pérdidas de contención, en los que esté presente el interés nacional». També preveu que el Pla estatal sigui d’aplicació supletòria respecte dels accidents esdevinguts en el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril en allò no previst pel pla estatal corresponent. És en relació amb aquesta previsió d’aplicació supletòria que el Govern considera que queda afectada l’aplicació del Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT), que és l’aplicable a aquest tipus d’emergències quan no assoleixin un abast superior a Catalunya ni es declarin d’interès nacional. • El punt 2.1 estableix la finalitat que han de tenir els sistemes d’informació de risc químic i fixa les diferents matèries objecte d’informació. El Govern considera que aquesta previsió obvia el PLASEQCAT, el qual ja preveu sistemes d’informació, per la qual cosa es genera una duplicitat que no s’adequa al règim de distribució de competències. • El punt 2.3 regula el sistema de suport tècnic a la gestió d’emergències, que consisteix en un mecanisme d’informació toxicològica que assessora els serveis d’intervenció i del qual formen part diferents organismes estatals (entre d’altres, l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses i l’Institut de Toxicologia de la Defensa) coordinats per la Direcció General de Protecció Civil i Emergències. El requeriment considera que aquest sistema de suport tècnic no té en compte l’existència de plans propis a Catalunya que ja preveuen sistemes d’informació toxicològica i de paràmetres de toxicitat, i, per tant, es genera una duplicitat d’actuacions. • El punt 4.4.1 regula la direcció del Pla de comunitat autònoma en els supòsits de declaració d’interès nacional de l’emergència, que s’atribueix al delegat del Govern «en coordinación con el órgano competente de la Comunidad Autónoma». En relació amb aquesta previsió, el Govern considera que la integració en l’operatiu dels serveis de seguretat i d’emergències propis de la Generalitat no pot comportar el desplaçament de la dependència de la pròpia estructura de comandament. • El punt 4.6.2 regula el llocs de comandament avançat que s’hauran d’establir en els sectors de les zones afectades per l’emergència que determini la direcció d’operacions del Pla estatal. Per al Govern, aquesta sectorització no té en compte l’existència de plans municipals especials de risc químic aprovats d’acord amb els plans vigents a Catalunya. • El punt 5.2 regula les actuacions segons les fases i situacions de l’emergència. El requeriment considera que les actuacions en les fases d’intensificació del seguiment i de la informació, quan encara no s’ha declarat l’interès nacional de l’emergència, no poden desplaçar ni substituir les funcions que corresponen als òrgans de la Generalitat. • Finalment, se sol·licita dictamen sobre el punt 5.6.2. Aquest apartat regula la mobilització de mitjans pertanyents a altres administracions i fixa, com a condicions generals d’aquesta mobilització, la no-exigibilitat de cap pagament a l’administració sol·licitant per l’ajuda que li presta l’administració sol•licitada i el deure de l’administració a la qual correspongui la direcció de l’emergència de suportar les despeses ocasionades per l’aprovisionament dels equips de socors que hi intervinguin. La conclusió única a la que arriba el dictamen, i que ha estat aprovat per unanimitat, és que els punts 1.4, 2.1, 2.3, 4.4.1, 4.6.2, 5.2 i 5.6.2 del Pla estatal de protecció civil davant el risc químic, aprovat pel Reial decret 1070/2012, de 13 de juliol, no vulneren les competències de la Generalitat.
> Més informació > Tornar al Sumari

TURISME: Estructuració del sistema català de qualitat turística

L’ordre estructura el sistema català de qualitat turística i té per finalitat la identificació de la qualitat turística de les empreses, establiments i activitats turístics i d’interès turístic situats a Catalunya, mitjançant la creació de tres àmbits funcionals: la categorització turística, l’especialitat turística i la distinció en excel•lència. La disposició esmentada desenvolupa els articles 3 i 61 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya. L’article 3 de la Llei estableix com una de les finalitats de les administracions turístiques i dels subjectes turístics promoure la qualitat i la competitivitat dels serveis turístics, i l’article 61 preveu que els establiments i activitats d’interès turístic i els que justificadament es puguin determinar en aplicació d’aquesta Llei poden optar a processos de categorització i distinció turística dels seus serveis, en la forma i amb l’abast que es determina reglamentàriament.
> Més informació > Tornar al Sumari

TURISME: Preus públics del sistema català de qualitat turística

L’article 10.2 de l’Ordre EMO/418/2012, de 5 de desembre, d'estructuració del sistema català de qualitat turística estableix que els imports dels preus públics que han d’acompanyar les sol•licituds d’accés, revisió o modificació, si s’escau, a processos relatius a models concrets de categorització, especialitat o excel•lència d’establiments o activitats, s’han de definir mitjançant ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria de turisme. En aquest sentit aquesta ordre aprova els preus públics, amb IVA inclòs, per als processos d’implementació del sistema català de qualitat turística.
> Més informació > Tornar al Sumari

URBANISME: Recurs contra articles de la Llei de modificació del text refós de la Llei d'Urbanisme

El Ple del Tribunal Constitucional, per providència d'11 de desembre actual, ha acordat admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 6777-2012, promogut pel president del Govern, contra els articles 59, 64.4 i apartat setè de la disposició addicional sisena de la Llei de Catalunya 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost. I es fa constar que pel president del Govern s'ha invocat l'article 161.2 de la Constitució, la qual cosa produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats des de la data d'interposició del recurs -30 de novembre de 2012-, per a les parts del procés, i des de la publicació del corresponent edicte en el BOE per als tercers.
> Més informació > Tornar al Sumari
Federació de Municipis de Catalunya | Via Laietana, 33 6è 1a - 080003 BARCELONA | Tel. 93 310 44 04 - Fax: 93 310 71 03
www.fmc.cat | butlletí electrònic