100
newsletters butlletins
Newsletters Butlletí Electrònic
Sumari
[Número 351 - 04/01/2013]
ECONOMIA: Transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social ECONOMIA: Consolidació de les finances públiques i impuls de l'activitat econòmica
ECONOMIA: Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2013 GOVERN DE LA GENERALITAT: Nomenament de la vicepresidenta del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern

ECONOMIA: Transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social

Els criteris que inspiren la reforma del Codi Penal es corresponen, d’una banda, amb el reforçament de la transparència de l'activitat de l'administració i del règim de responsabilitat de partits polítics i sindicats, als quals s'inclou dins del règim general de responsabilitat penal de les persones jurídiques del que, fins ara, estaven exclosos; i, d'una altra, amb la millora de l'eficàcia dels instruments de control dels ingressos i de la despesa pública. A aquest efecte, en l'àmbit penal es fa necessària una profunda revisió dels delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social, regulats en el Títol XIV del Codi Penal. Els objectius de la reforma en l'àmbit tributari són: la creació d'un tipus agreujat que ofereixi resposta als fraus d'especial gravetat i que elevi la pena de presó fins a una durada màxima de sis anys, la qual cosa al seu torn determina que el termini de prescripció de les infraccions més greus sigui de deu anys; possibilitar la persecució de les trames organitzades de frau fiscal mitjançant la facilitació de la denúncia immediata una vegada aconseguida la quantitat mínima de defraudació; incrementar les possibilitats de cobrament del deute tributari impagat evitant la paralització del procediment administratiu pel procés penal; introduir millores tècniques en la regulació de les defraudacions a la Hisenda i als Pressupostos de la Unió Europea; evitar la denúncia davant els Jutjats d'aquells obligats tributaris que han regularitzat, de forma completa i voluntària, la seva situació tributària. També es preveuen mecanismes per rebaixar la pena per a aquells imputats que, una vegada iniciat el procés penal, satisfacin el deute tributari o col•laborin en la investigació judicial. La reforma que es duu a terme en els delictes contra la Seguretat Social afecta el tipus bàsic per reduir la quantia a partir de la qual la infracció és constitutiva de delicte i facilitar les regularitzacions. Amb un esquema semblant a l'utilitzat per a la regulació del delicte fiscal, s'introdueix un tipus agreujat que permet la persecució de trames societàries després de les quals s'oculta el veritable empresari per eludir el pagament de quotes a la Seguretat Social dels seus treballadors. Paral•lelament, s'introdueix un tipus específic per a la penalització de les defraudacions en prestacions del Sistema de la Seguretat Social mitjançant un tractament penal diferenciat de l'obtenció fraudulenta d'ajudes i subvencions que ofereix una resposta eficaç enfront dels supòsits de frau amb greu crebant per al patrimoni de la Seguretat Social. També en aquest cas es preveu un tipus agreujat amb el qual es fa front a les noves formes d'organització delictiva dedicades a aquestes activitats o propiciatòries de les mateixes, empreses fictícies creades amb l'única fi d'obtenir prestacions del Sistema. També es duu a terme una modificació dels delictes contra els drets dels treballadors previstos en el Títol XV del Codi Penal, per sancionar els qui incompleixen de forma greu la normativa laboral amb conductes que, a més, suposen una competència deslleial pel que fa a les empreses que sí siguin complidores de les seves obligacions legals. Finalment, dins del conjunt de mesures proposades per dotar de transparència el sector públic i enfortir la confiança en les institucions públiques, s'estableix un nou tipus penal per sancionar les conductes d'ocultació, simulació i falsejament dels comptes públics.
> Més informació > Tornar al Sumari

ECONOMIA: Consolidació de les finances públiques i impuls de l'activitat econòmica

En els darrers mesos es vénen introduint diverses mesures en l'àmbit tributari amb la finalitat de consolidar les finances públiques i, d'aquesta manera, corregir els principals desequilibris que afecten l'economia espanyola, i que s'han incorporat a l'ordenament, bàsicament, mitjançant el Reial decret-llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, el Reial decret-llei 12/2012, de 30 de març, pel qual s'introdueixen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic, i el Reial decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. No obstant això, l'evolució dels ingressos públics segueix requerint l'adopció de mesures addicionals que, reforçant aquests, i complementant les anteriors, permetin fixar les bases d'una recuperació econòmica estable i duradora. En relació amb els tributs locals, en primer lloc s'exclou de l'exempció prevista en l'Impost sobre Béns Immobles per als immobles integrants del Patrimoni Històric a aquells en els quals es duguin a terme certes explotacions econòmiques. Amb això es tracta d'evitar l'aprofitament de l'exempció per els qui utilitzen els immobles integrants del citat Patrimoni per desenvolupar explotacions econòmiques mancades d'interès general. No obstant això, es crea una bonificació potestativa perquè els ajuntaments, si així ho desitgen, puguin continuar beneficiant fiscalment a aquests immobles. D'altra banda, es fa extensiva a l'Impost sobre Béns Immobles i a l'Impost sobre Activitats Econòmiques la bonificació potestativa aplicable en l'Impost sobre Construccions, Instal•lacions i Obres quan es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l'ocupació que justifiquin tal declaració. En relació amb l'Impost sobre Activitats Econòmiques, per a aquells establiments que romanguin oberts durant un període inferior a l'any, s'aclareix que la reducció fixada en la seva corresponent rúbrica de les Tarifes serà també d'aplicació a la quota de superfície, i s'estableix la incompatibilitat entre l'aplicació d'aquesta reducció i la presentació de la baixa per cessament d'activitat. Finalment, s'incorporen millores tècniques que afecten les notificacions, a l'informe tècnic-econòmic de les taxes i a determinats supòsits de no subjecció a l'Impost sobre Béns Immobles. També s'introdueixen diverses mesures en relació amb la formació i el manteniment del Cadastre Immobiliari. En primer lloc, es preveu la possibilitat d'una tramitació abreujada del procediment d'inspecció cadastral, en línia amb el que es disposa en la Llei general tributària, que permet prescindir del tràmit d'audiència previ a la proposta de resolució quan se subscriguin actes amb acord o quan en les normes reguladores del procediment estigui previst un tràmit d'al•legacions posterior a aquesta proposta. D'altra banda, es dota d'una major flexibilitat a l'actualització dels valors cadastrals per mitjà de les lleis de pressupostos generals de l'Estat. Així mateix, amb l'objectiu de millorar la lluita contra el frau fiscal que suposa la falta d'incorporació al Cadastre dels béns immobles i de les seves alteracions físiques, es regula un nou procediment de regularització cadastral. I, finalment, es preveu que a partir de l'aplicació del citat procediment de regularització cadastral pugui determinar-se un nou valor cadastral per als béns immobles que comptin amb construccions en sòl de naturalesa rústica que siguin indispensables per al desenvolupament de les explotacions agrícoles, ramaderes o forestals, sense necessitat que es realitzi un procediment de valoració col•lectiva de caràcter general en el municipi.
> Més informació > Tornar al Sumari

ECONOMIA: Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2013

De forma molt breu i exclusivament des d’una perspectiva local, destacaríem els aspectes següents: La repercussió del mandat constitucional d'estabilitat pressupostària i la situació actual de l’economia es reflecteix en el capítol I del Títol III, relatiu a les «despeses del personal al servei del sector públic», que després de definir a aquests efectes, el que constitueix «sector públic», estableix, amb caràcter general, que no hi haurà increment de les retribucions d'aquest personal en 2013 respecte a les retribucions vigents a 31 de desembre de 2012, sense tenir en compte la reducció aprovada pel Reial decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol. Per tant, en 2013 els empleats públics tindran dues pagues extraordinàries, en els mesos de juny i de desembre. Tampoc podran realitzar-se aportacions a plans d'ocupació ni contractes de segur col•lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació. Així mateix s'inclou en aquest capítol la regulació de l'oferta d'ocupació pública, que a l’igual que l’anterior LPGE, estableix que al llarg de 2013 no es procedirà en el sector públic a la incorporació de nou personal. S’exceptua -aplicant una taxa de reposició del 10 per cent- a determinats sectors i administracions. Es mantenen les restriccions a la contractació de personal laboral temporal i al nomenament de funcionaris interins, atribuint a aquesta un caràcter rigorosament excepcional i vinculant-ho a necessitats urgents i inajornables. El capítol I del Títol VII és el que es dedica al finançament de les entitats. El nucli fonamental està constituït per l'articulació de la participació de les entitats locals en els tributs de l'estat, tant en la determinació de la seva quantia, com en la forma de fer-la efectiva. Cal destacar com a instrument la participació, mitjançant cessió, en la recaptació de determinats imposats com l'IRPF, IVA i els impostos especials sobre fabricació d'alcohols, sobre hidrocarburs i sobre les labors del tabac; la participació a través del Fons Complementari de Finançament amb atenció específica a les compensacions a les entitats locals per pèrdues de recaptació en l'Impost sobre Activitats Econòmiques, que inclou tant la inicialment establerta per la Llei 51/2002, de 27 de desembre, com la compensació addicional instrumentada a través de la Llei 22/2005, de 18 de novembre, així com a la participació en el Fons d'Aportació a l'Assistència Sanitària per al manteniment dels centres sanitaris de caràcter no psiquiàtric de les diputacions, comunitats autònomes insulars no provincials, i consells i cabildos insulars. Per la seva banda, en relació amb la liquidació de 2011, a practicar en 2013, es tornaran a aplicar els mateixos criteris de reintegraments que es van aplicar fins a la liquidació de l'any 2007. No obstant això, aquesta regulació es completa amb altres transferències, constituïdes per subvencions per serveis de transport col•lectiu urbà, compensació als ajuntaments dels beneficis fiscals concedits a les persones físiques o jurídiques en els tributs locals, donant compliment al previst en l'article 9 del Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Igualment, es regulen les obligacions d'informació a subministrar per les entitats locals, les normes de gestió pressupostària, l'atorgament de bestretes als ajuntaments per cobrir els desfasaments que puguin ocasionar-se en la gestió recaptatòria dels tributs locals i l'articulació del procediment per donar compliment a les compensacions de deutes ferms contrets amb l'Estat per les entitats locals. El Títol VIII regula les cotitzacions socials, més concretament recull la normativa relativa a les bases i tipus de cotització dels diferents règims de la Seguretat Social, procedint a l'actualització d'aquestes últimes. Aquest títol consta de dos articles relatius, respectivament, a les «bases i tipus de cotització a la Seguretat Social, desocupació, Fons de Garantia Salarial i formació professional durant l'any 2013» i a la «Cotització de drets passius i a les Mutualitats Generals de Funcionaris per a l'any 2013». El contingut de la Llei de pressupostos es completa amb diverses disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals, en les quals es recullen preceptes d'índole molt variada. Així, seguint el criteri establert en anys anteriors, es preveu que l'any 2013, les societats mercantils públiques, les fundacions del sector públic i els consorcis participats majoritàriament per les administracions i organismes que integren el sector públic definit en l'article 22, apartat U de la Llei de pressupostos no podran procedir a la contractació de nou personal, excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables, en els quals podran dur a terme contractacions temporals. No obstant això, s'estableix, com a novetat tendent a potenciar la reactivació econòmica de les societats públiques amb possibilitats d'expansió, racionalitzant al mateix temps les estructures del sector públic, que aquesta prohibició no serà aplicable a les societats mercantils públiques, fundacions del sector públic o consorcis participats majoritàriament pel sector públic quan es tracti de contractació de personal funcionari o laboral, amb una relació preexistent fixa i indefinida en el sector públic estatal, autonòmic o local en el qual s'integri la societat, fundació o consorci que es tracti. Així mateix, amb l'objecte de reduir la despesa pública, queda suspesa l'eficàcia de l'art. 26.3 del Reial decret 462/2002 sobre indemnitzacions per raó del servei durant l'exercici 2013, i se suspenen les previsions dels convenis, pactes i acords contraris a la minoració de les despeses d'acció social prevists en la Llei de Pressupostos. Finalment, s'introdueix la previsió que els límits retributius fixats en l'article 22 de la Llei de pressupostos generals de l'Estat seran també d'aplicació als contractes mercantils del personal del sector públic. L'interès legal dels diners queda establert per a l'any 2013 en un 4 per cent, i a l'interès de demora, que es fixa en un 5 per cent. Es determina l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) per 2013, que queda fixat en els mateixos termes que per a l'exercici 2012. Del contingut de les disposicions finals destacaríem l'ampliació del termini per a l'assumpció pels ajuntaments de la competència per determinar la base liquidable de l'IBI, amb la finalitat de facilitar l'assumpció gradual d'aquesta competència.
> Més informació > Tornar al Sumari

GOVERN DE LA GENERALITAT: Nomenament de la vicepresidenta del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern

Departament de la Presidència. El decret recull els nomenaments següents: La senyora Joana Ortega i Alemany titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals i vicepresidenta del Govern. El senyor Francesc Homs i Molist conseller de la Presidència. El senyor Andreu Mas-Colell conseller d’Economia i Coneixement. La senyora Irene Rigau i Oliver consellera d’Ensenyament. El senyor Boi Ruiz i Garcia conseller de Salut. El senyor Ramon Espadaler i Parcerisas conseller d’Interior. El senyor Santiago Vila i Vicente conseller de Territori i Sostenibilitat. El senyor Ferran Mascarell i Canalda conseller de Cultura. El senyor Josep Maria Pelegrí i Aixut conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. La senyora Neus Munté i Fernàndez consellera de Benestar Social i Família. El senyor Felip Puig i Godes conseller d’Empresa i Ocupació. El senyor Germà Gordó i Aubarell conseller de Justícia. El senyor Jordi Baiget i Cantons secretari del Govern.
> Més informació > Tornar al Sumari
Federació de Municipis de Catalunya | Via Laietana, 33 6è 1a - 080003 BARCELONA | Tel. 93 310 44 04 - Fax: 93 310 71 03
www.fmc.cat | butlletí electrònic