100
newsletters butlletins
Newsletters Butlletí Electrònic
Sumari
[Número 362 - 22/03/2013]
Formes de prestació, contractació, control i avaluació dels serveis locals XVIII Jornades sobre la UE: El futur de la Unió Europea i oportunitats per als governs locals
Congrés Mundial d’Educadors Socials COOPERACIÓ: Subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació tributària de l’IRPF (sentència)
CULTURA: Arxius i documents (sentència) ENSENYAMENT: Diversos preceptes sobre ensenyaments mínims corresponents a l’ESO (sentència)
ENSENYAMENT: Diversos preceptes sobre l’ordenació general de l’FP del sistema educatiu (sentència) ENSENYAMENT: Diversos preceptes sobre ensenyaments comuns de l’educació primària (sentència)
FUNCIÓ PÚBLICA: Prestació econòmica d'incapacitat temporal del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes IMMIGRACIÓ: Desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d’immigrants
OCUPACIÓ: Mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l'envelliment actiu PRESSUPOSTOS: Disposicions addicionals vuitanta-unena i vuitanta-quatrena de la Llei de pressupostos generals de l'Estat 2013

Formes de prestació, contractació, control i avaluació dels serveis locals

El curs, que va dirigit a càrrecs públics, fiscalitzadors, assessors jurídics, caps i personal tècnic i administratiu en funcions relacionades amb l'organització, la gestió, o la contractació dels serveis locals, pretén aportar coneixements pràctics sobre cadascun dels eixos de treball requerits pels serveis locals, per a un tractament complet i integral dels mateixos. L’organitza la Federació de Municipis de Catalunya i tindrà lloc els propers deis 3, 4 i 5 d’abril de 2013.
> Més informació > Tornar al Sumari

XVIII Jornades sobre la UE: El futur de la Unió Europea i oportunitats per als governs locals

La Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona organitza cada any les Jornades sobre la Unió Europea, que tenen per objectiu impulsar un espai de reflexió política al voltant dels principals temes d'actualitat europea i l'impacte en els governs locals. La temàtica d’aquest any se centrarà en el moment actual i futur de la UE, els reptes polítics i les oportunitats que s'obren als governs locals. Tindran lloc a Barcelona el proper dia 26 de març, en horari de matí.
> Més informació > Tornar al Sumari

Congrés Mundial d’Educadors Socials

Del 2 al 5 d'abril de 2013, se celebrarà a Luxemburg el XVIII Congrés Mundial d'Educació Social organitzat per l'Assocació Internacional d'Educadors Socials (AIEJI), enguany centrat en la inclusió, la integració social i la igualtat d'oportunitats.
> Més informació > Tornar al Sumari

COOPERACIÓ: Subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació tributària de l’IRPF (sentència)

El suplement del BOE núm. 49, de 26.2.2013, publica la Sentència 21/2013, de 31 de gener, dictada pel Ple del TC en el conflicte positiu de competència núm. 7625-2006 promogut pel Govern de la Generalitat contra l’Ordre TAS/892/2006, de 23 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca la concessió de subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació tributària de l’impost sobre la renda de les persones físiques. En la sentència esmentada, el TC ha decidit “1r. Estimar parcialment el conflicte positiu de competència núm. 7625-2006 interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya contra l’Ordre TAS/892/2006, de 23 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca la concessió de subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació tributària de l’impost sobre la renda de les persones físiques i, en conseqüència, declarar, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 7 d’aquesta Sentència, que vulneren les competències de la Generalitat de Catalunya els articles 1, llevat en allò que es refereix a l’objecte de la convocatòria; 5, 6, 7, 8, pel que fa a l’establiment del barem aplicable, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 i 21, i els annexos C, I, II, III i IV de l’ordre referida; i 2n. Desestimar el conflicte pel que fa a la resta.”. Hi ha un vot particular discrepant que formula la magistrada senyora Adela Asua Batarrita.
> Més informació > Tornar al Sumari

CULTURA: Arxius i documents (sentència)

El suplement del BOE núm. 49, de 26.2.2013, publica la Sentència 14/2013, de 31 de gener, dictada pel Ple del TC en el recurs d’inconstitucionalitat núm. 2521-2002, interposat pel President del Govern de la Nació contra l’article 20.1 a) i f) de la Llei del Parlament de Catalunya 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. En la sentència esmentada, el TC ha decidit: “Desestimar el present recurs d’inconstitucionalitat.”
> Més informació > Tornar al Sumari

ENSENYAMENT: Diversos preceptes sobre ensenyaments mínims corresponents a l’ESO (sentència)

El suplement del BOE núm. 49, de 26.2.2013, publica la Sentència 24/2013, de 31 de gener, dictada pel Ple del TC en el conflicte positiu de competència núm. 3726-2007 interposat pel Govern de la Generalitat contra diversos preceptes del Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’ESO. En la sentència esmentada, el TC ha decidit: “Desestimar el present conflicte positiu de competència i, en conseqüència, declarar que les competències controvertides corresponen a l’Estat.”
> Més informació > Tornar al Sumari

ENSENYAMENT: Diversos preceptes sobre l’ordenació general de l’FP del sistema educatiu (sentència)

El suplement del BOE núm. 49, de 26.2.2013, publica la Sentència 25/2013, de 31 de gener, dictada pel Ple del TC en el conflicte positiu de competència núm. 3727-2007, promogut pel Govern de la Generalitat contra els articles 11.4, 12.3 i 37.3 del Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s’estableix l’ordenació general de l’FP del sistema educatiu. En la sentència esmentada, el TC ha decidit: “Desestimar el present conflicte positiu de competència.”
> Més informació > Tornar al Sumari

ENSENYAMENT: Diversos preceptes sobre ensenyaments comuns de l’educació primària (sentència)

El suplement del BOE núm. 49, de 26.2.2013, publica la Sentència 15/2013, de 31 de gener, dictada pel Ple del TC en el conflicte positiu de competència núm. 6326-2003, interposat pel Govern de la Generalitat contra els articles 5, 6, 11, disposició final primera i annexos I i II del Reial decret 830/2003, de 27 de juny, pel qual s’estableixen els ensenyaments comuns de l’educació primària. En la sentència esmentada, el TC ha decidit: “1r. Declarar extingit, per desaparició sobrevinguda del seu objecte, aquest conflicte positiu de competències pel que fa als articles 5, 6 i 11 del Reial decret 830/2003, de 27 de juny, pel qual s’estableixen els ensenyaments comuns de l’educació primària; i, 2n. Desestimar el conflicte pel que fa a la resta.”
> Més informació > Tornar al Sumari

FUNCIÓ PÚBLICA: Prestació econòmica d'incapacitat temporal del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes

Nota: malgrat que es tracti d’una norma que no es aplicable directament a les administracions locals, pot servir com a paràmetre normatiu per regular situacions similars. La normativa bàsica habilita les administracions públiques a determinar, respecte al seu personal, els supòsits excepcionals en què es pugui assolir la plenitud retributiva en situació d’incapacitat temporal per contingències comunes. Aquests supòsits constitueixen l’excepció al sistema de millores general previst per als diferents períodes en què hom pot romandre en aquesta situació i, pel que fa als supòsits d’intervenció quirúrgica i hospitalització, la normativa bàsica eximeix expressament de l’obligació de justificar-ne la incorporació a l’àmbit normatiu corresponent. Aquesta habilitació s’ha traduït, en un primer moment, en la identificació com a casos excepcionals dels processos d’incapacitat temporal de les empleades públiques embarassades i del personal víctima de situacions de violència de gènere, supòsits que van incorporar-se a la normativa vigent mitjançant el Decret llei 2/2012, de 25 de setembre. Tanmateix l’existència encara de supòsits que requereixen una especial protecció, aconsella ampliar fins a cinc els supòsits excepcionals en què els empleats públics han de percebre el total de la retribució en cas d’incapacitat temporal. D’aquesta manera, els empleats públics en situació d’incapacitat temporal com a conseqüència d’hospitalització, intervenció quirúrgica o processos oncològics passen a percebre el cent per cent del sou des del primer dia que romanguin en aquesta situació. Així, aquest decret llei es presenta en un únic article que recull la modificació de la disposició addicional sisena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, en la redacció donada pel Decret llei 2/2012, de 25 de setembre, sobre millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes.
> Més informació > Tornar al Sumari

IMMIGRACIÓ: Desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d’immigrants

El suplement del BOE núm. 49, de 26.2.2013, publica la Sentència 26/2013, de 31 de gener, dictada pel Ple del TC en el conflicte positiu de competència núm. 9077-2008, promogut pel Govern de la Generalitat contra l’Ordre TIN/2158/2008, de 18 de juliol, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de les subvencions a entitats locals per al desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d’immigrants, i contra la resolució d’11 d’agost de 2008, de la Direcció General d’Integració dels Immigrants, per la qual es convoca la concessió de subvencions a municipis, mancomunitats de municipis i comarques per al desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d’immigrants. En la sentència esmentada, el TC ha decidit: “1r. Estimar parcialment el conflicte positiu de competència núm. 9077-2008 plantejat pel Govern de la Generalitat de Catalunya contra l’Ordre TIN/2158/2008, de 18 de juliol, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de les subvencions a entitats locals per al desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d’immigrants, i contra la resolució d’11 d’agost de 2008, de la Direcció General d’Integració dels Immigrants, per la qual es convoca la concessió de subvencions a municipis, mancomunitats de municipis i comarques per al desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d’immigrants, i en conseqüència declarar, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 8 d’aquesta Sentència, que vulneren les competències de la Generalitat de Catalunya la resolució esmentada i els articles 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19 i la disposició final segona de l’ordre; 2n. Desestimar el conflicte pel que fa a la resta.”.
> Més informació > Tornar al Sumari

OCUPACIÓ: Mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l'envelliment actiu

Els objectius del reial decret-llei són: reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions, impulsar l'envelliment actiu i lluitar contra la discriminació per raó d'edat en l'ocupació. Aquests objectius s'aconsegueixen mitjançant l’establiment de mesures en tres àmbits concrets: en la jubilació anticipada i parcial, en la compatibilitat entre treball i pensió, i en la lluita contra la discriminació per raó d'edat en l'ocupació. - Jubilació anticipada En aquest sentit, es planteja una modificació de la jubilació anticipada per incrementar la coherència del sistema. Així es manté l'esquema general de la Llei sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, de l'1 d'agost de 2011, distingint entre jubilacions anticipades voluntàries i involuntàries. S'incrementa gradualment l'edat mínima d'accés, de forma coherent amb l'increment gradual de l'edat legal de jubilació previst en la llei abans citada. D'aquesta forma, l'edat de jubilació anticipada voluntària s'elevarà progressivament dels 63 anys actuals als 65 anys en 2027, i la de jubilació involuntària anticipada passarà de 61 anys a 63 anys en el mateix període. S'introdueix una graduació en l'aplicació de coeficients reductors atenent la carrera de cotització, amb l'objectiu de reforçar el principi de neutralitat i contributivitat. Es fixa un període mínim de cotització de 35 anys en el cas de la jubilació anticipada voluntària i de 33 anys en el cas de la jubilació anticipada forçosa. Així, per a la jubilació anticipada voluntària s'estableix una reducció per trimestre del 2 per 100 per a períodes de cotització inferiors a 38 anys; de l'1,875 per 100 per a períodes d'entre 38 anys i sis mesos i 41 anys i sis mesos, de l'1,7 per 100 per a períodes entre 41 anys i sis mesos i 44 anys i sis mesos i de l'1,625 per 100 a partir dels 44 anys i sis mesos. Per la jubilació anticipada involuntària s'estableix una reducció d'1,875 per 100 per als períodes de cotització de fins a 38 anys i sis mesos, de l'1,750 per 100 per a períodes entre 38 anys i sis mesos i de l'1,625 per 100 per a períodes a partir dels 41 anys i sis mesos. - Jubilació parcial Es recondueix la modalitat cap al seu objectiu original de facilitar la transmissió intergeneracional de coneixement i experiències. S'evita, així, que s'utilitzi com una forma d'accés privilegiat a una jubilació anticipada. Per això: es limita al 50 per 100 la reducció màxima de jornada amb caràcter general. I es permet aconseguir el 75 per 100 de reducció màxima quan la mesura s’acompanyi de la formalització d'un contracte de relleu amb un treballador més jove, amb caràcter indefinit, a temps complet, i una durada mínima, almenys, de dos anys més que el que resti al treballador per aconseguir l'edat ordinària de jubilació. L'incompliment d'aquesta condició generarà obligacions de compensació a l'empresari. Igualment, s'eleva el període mínim de cotització del treballador fins als 33 anys (25 anys en el cas de persones amb discapacitat). - Compatibilitat entre treball i pensió El reial decret llei facilita la possibilitat de ser pensionista actiu, una opció que estava molt restringida en l'ordenament espanyol, a diferència d'altres països europeus. Així, s'obre la possibilitat de treballar, tant per compte d'altri com per compte propi a temps complet o parcial percebent el 50 per 100 de la pensió. S'eximeix del pagament de bona part de les cotitzacions socials i s'introdueix una cotització de "solidaritat" del 8 per 100 (6 per 100 a càrrec de l'empresa, 2 per 100 a càrrec del treballador). Quan finalitza el període d'activitat, es restableix el pagament de la pensió íntegra, sense que el pensionista perdi aquesta qualitat a cap moment. Per accedir a aquesta modalitat s'hauran d'haver assolit l'edat legal de jubilació i el 100 per 100 de la base reguladora. S'estableixen per als funcionaris públics condicions semblants de compatibilitat d'ocupació i pensió. S’estableix, la obligació de crear, en el termini d'un mes, un Comitè d'Experts per a l'estudi del Factor de Sostenibilitat i la remissió d'una proposta al Pacte de Toledo, en línia amb el previst en la Disposició Addicional 59 de la Llei sobre actualització, adequació i modernització del Sistema de Seguretat Social, de l'1 d'agost de 2011. - Discriminació per edat La norma modifica la disposició addicional setzena de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, que regula les aportacions econòmiques que han d'efectuar les empreses o grups d'empreses que ocupin a més de cent treballadors amb beneficis, que realitzin acomiadaments col·lectius que afectin persones de cinquanta o més anys. D'aquesta forma, es compensa l'impacte que generen aquests processos sobre el sistema de protecció per desocupació i de pensions, amb l'objecte de desincentivar en major mesura els ajustos de plantilla que perjudiquen treballadors de major edat de forma discriminatòria. Per això, es modifica la compensació que han de pagar les empreses de major grandària per la inclusió de treballadors de més edat en acomiadaments col·lectius. S'exigeix la compensació no només a les empreses que estiguessin en situació de beneficis, sinó també a aquelles en pèrdues que en cinc anys obtinguin resultats positius. L'objectiu és desincentivar la inclusió de treballadors majors en acomiadaments col·lectius, molt més difícils de reinserir al mercat laboral. Per evitar que s'utilitzi l'edat com a criteri preferent de selecció dels treballadors objecte d'acomiadament, l'obligació s'exigirà en el cas en què el percentatge de treballadors acomiadats de cinquanta o més anys sobre el total d'acomiadaments sigui superior al percentatge que els treballadors d'aquesta edat representen sobre el total de la plantilla de l'empresa. S'homogeneïtza la regulació del subsidi per a majors de 55 anys en relació amb la resta de prestacions del sistema, i es reforcen les polítiques actives d'ocupació destinades a aquest col·lectiu.
> Més informació > Tornar al Sumari

PRESSUPOSTOS: Disposicions addicionals vuitanta-unena i vuitanta-quatrena de la Llei de pressupostos generals de l'Estat 2013

El Govern de la Generalitat va sol•licitar aquest dictamen, en relació a les disposicions addicionals vuitanta-unena i vuitanta-quatrena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013 (en endavant LPGE 2013), i amb caràcter previ a l’eventual interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. La disposició addicional vuitanta-unena atribueix la gestió al Servei Públic d’Ocupació Estatal (en endavant, SEPE) d’una sèrie de mesures, accions i programes en l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació previstes a l’article 13.h de la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d’ocupació (en endavant, Llei d’ocupació), finançades d’acord amb les dotacions pressupostàries que enumera i amb l’exclusió de la distribució territorial dels fons afectats. Els dubtes expressats pel Govern respecte d’aquesta disposició addicional, en el marc de la competència exclusiva de l’Estat en matèria de «legislació laboral» ex article 149.1.7 CE, se centren en la possible vulneració de les competències executives de la Generalitat en l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació de l’article 170.1.b, i també dels articles 114.5 i 115.2 EAC, que disposen, entre d’altres, la participació de la Generalitat en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i en la seva gestió i tramitació. Això anterior en la mesura que la disposició estatal dictaminada reserva la gestió al SEPE i estableix que les dotacions pressupostàries no estaran subjectes a distribució territorial i «ni preveu ni reconeix la participació de la Generalitat de Catalunya en la determinació del caràcter no territorialitzable d’aquestes dotacions econòmiques estatals, ni tampoc en la seva gestió i tramitació». En el mateix sentit, el Govern fa citació de la jurisprudència constitucional (fonamentalment, la STC 244/2012, de 18 de desembre, FJ 4 i 7) i dels dictàmens d’aquest Consell 5/2012, de 3 d’abril, i 17/2012, de 20 de desembre. Per la seva banda, la disposició addicional vuitanta-quatrena suspèn durant l’any 2013 l’aplicació dels articles 7.2, 8.2.a, 10 i 32.3 (primer paràgraf), i de la disposició transitòria primera de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que regulen el finançament estatal del nivell acordat de protecció de la dependència. El Govern de la Generalitat addueix que els dictàmens d’aquest Consell 11/2012 i 12/2012, ambdós de 22 d’agost, ja es van pronunciar sobre aquests mateixos preceptes i van considerar «que vulneraven la competència de la Generalitat en matèria de serveis socials (art. 166.1 EAC), el principi de lleialtat institucional i l’autonomia financera (art. 156 CE, 3.1 i 202.2 EAC), ja que provoquen la suspensió d’aquesta part del finançament estatal, però el manteniment del deure per la Generalitat de finançar amb els seus propis recursos la prestació del servei». A això anterior, el Govern hi afegeix que s’han obert sengles procediments de negociació bilateral respecte dels preceptes objecte dels dictàmens esmentats que encara no han conclòs i «ni s’han assolit acords que permetin entendre resolta la controvèrsia suscitada, ni s’han plantejat encara els possibles recursos d’inconstitucionalitat». Les conclusions del dictamen, que han estat adoptades per unanimitat, són les següents: 1) La disposició addicional vuitanta-quatrena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013, vulnera l’article 166.1 EAC i, en connexió amb aquest, l’article 156 CE i els articles 3.1 i 202.2 EAC. 2) La disposició addicional vuitanta-unena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, vulnera l’ordre constitucional i estatutari de competències dels articles 149.1.7 CE i 170.1.b EAC i, així mateix, és contrària als apartats 4 i 5 de l’article 114 EAC.
> Més informació > Tornar al Sumari
Federació de Municipis de Catalunya | Via Laietana, 33 6è 1a - 080003 BARCELONA | Tel. 93 310 44 04 - Fax: 93 310 71 03
www.fmc.cat | butlletí electrònic