 |
 |
|
|
Seguiment documental i justificació econòmica en matèria de subvencions
|
|
Adreçat a responsables de la gestió econòmica de les subvencions de l'Administració local de Catalunya que elaboren propostes de decisió i supervisen els procediments de gestió, el curs organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya, els dies 25 i 27 de juny i 2 de juliol, donarà a conèixer els criteris de la gestió de la justificació en la matèria de subvencions.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Perfeccionament del personal administratiu de les entitats locals
|
|
La Federació de Municipis ha programat aquest curs amb la finalitat de refrescar i actualitzar els coneixements sobre el procediment administratiu. Tindrà lloc a Barcelona el 21 de juny i 3el 3, 4, 9 i 10 de juliol, en horari de matí.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Planificació estratègica
|
|
La Federació de Municipis de Catalunya organitza aquest curs que tractarà de conèixer els principals conceptes de la planificació estratègica, les seves eines i els seu procés d’implantació d’una manera directa i pràctica per al seu assoliment. Se celebrarà a Barcelona els dies 3, 5, 10 i 12 de juny de 2013.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
L'ocupació pública entre l'ajust i la innovació
|
|
Aquest curs organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya els dies 3 i 5 de juny de 2013 pretén combinar una anàlisi de les mesures d'ajust fiscal i institucional, i el seu efecte en l'ocupació pública tant des d'una perspectiva mediata i immediata com des d'una òptica estructural. No hi ha dubte que totes les mesures d'ajust estan tenint (i tindran) conseqüències importants sobre el model d'ocupació pública local. Es tracta, en primer lloc, d'identificar quines són aquestes afectacions.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
GOVERN LOCAL: Llei de governs locals de Catalunya
|
|
El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha elaborat l'Avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya, que properament serà sotmès a l'aprovació del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Amb la finalitat de donar participació a les parts interessades en el procés d'elaboració de l'Avantprojecte de llei esmentat, aquest se sotmet a informació pública d'acord amb el que disposa l'article 36.4 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, durant el termini de 20 dies hàbils comptats des de l'endemà de la data de publicació d'aquest edicte en el DOGC.
L'expedient de l'Avantprojecte de llei es pot examinar, en hores d'oficina, al Departament de Governació i Relacions Institucionals, Via Laietana, 26, i als serveis territorials del Departament a Barcelona, c. Tapineria, 10, 4a planta; Girona, pl. de Pompeu Fabra, 1; Lleida, c. Lluís Companys, 1; Tarragona, Sant Francesc, 3; les Terres de l'Ebre, c. Montcada, 23 (Palau Abària) i la Catalunya Central, Vic, pl. Major, 37, 3a planta.
També es pot consultar a l'adreça http://www.gencat.cat/governacio, per formular-hi les al·legacions que es considerin oportunes.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
LEGISLACIÓ: En relació a diversos preceptes de la Llei de mesures per a la modernització del Govern Local
|
|
El recurs d'inconstitucionalitat s'interposa pel Parlament de Catalunya contra la disposició final primera de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la Modernització del Govern Local, d'ara endavant LMMGL, en la mesura en 10 que declara bàsics els articles 4.3, paràgraf segon i per connexió 4.2 últim incís; 13.3; 20.1.d; 36.1.c), 73.3 i per connexió 20.1.c) i 122.3; 85 bis 1 i 2; 123.1.c); 126.4; 128; 129.2 incís primer; 130.1.B; 131; contra l'art. 126.2 paràgraf segon, incís primer i contra l'art. 126.5, primer incís.
El Parlament de Catalunya considera que la disposició final primera de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, en relació amb els preceptes citats és inconstitucional per no respectar les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de règim local i vulnerar l'autonomia local. A més, en relació amb l'art. 126.2, paràgraf segon, incís primer, considera que s'ha vulnerat l'art. 140 CE, mentre que la vulneració que es predica de l'art. 126.5, primer incís, afectaria els arts. 1.1, 9.3 i 23.1 CE. Per contra, l'Advocacia de l'Estat considera que tots els preceptes impugnats tenen cabuda en el títol competencial estatal de l'art. 149.1.18 CE, rebutjant que en la redacció que els dóna l'article primer de la LMMGL, es vulneri l'autonomia local. Així mateix, es rebutja que s'hagin vulnerat per l'art. 126 els altres preceptes constitucionals invocats en la demanda.
El Tribunal Constitucional declara inconstitucional i nul, l’incís del paràgraf segon, de l'article 126.2 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, en la redacció donada al mateix per l'article primer de la 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a modernització del govern local, que estableix que: “l'Alcalde podrà nomenar com a membres de la Junta de Govern Local a persones que no ostentin la condició de regidors, sempre que el seu nombre no superi un terç dels seus membres, exclòs l'Alcalde". Perquè, segons indica el seu FJ núm. 6: “... el art. 140 CE no atribuye las funciones de gobierno y administración municipal a una corporación representativa como hace el art. 141.2 CE para las provincias, sino a un Ayuntamiento compuesto únicamente por Alcalde y Concejales. Éstos podrán ejercitarlas, bien individualmente, bien mediante su integración en órganos colegiados, decisión ésta que corresponde adoptar al legislador básico, en desarrollo directo del art. 140 CE, al diseñar los órganos de gobierno municipales. Pero, además, el citado precepto exige que Concejales y Alcaldes sean elegidos democráticamente, como manifestación del derecho fundamental de participación en los asuntos públicos, consagrado en el art. 23 CE, en su doble vertiente de derecho a participar directamente o por representantes libremente elegidos y derecho de acceder en condiciones de igualdad a los cargos públicos. Los Concejales son elegidos por sufragio universal, igual, libre directo y secreto en la forma establecida por la ley. El Alcalde, por los Concejales o por los vecinos. En definitiva, el art. 140 CE otorga una especial legitimación democrática al gobierno municipal, tanto en su función de dirección política, como de administración, que contrasta, sin duda, con el diseño que la propia Constitución establece para el Gobierno del Estado (art. 97 y 98 CE). Un plus de legitimidad democrática, frente a la profesionalización, que, en todo caso, debe ser respetada por el legislador básico al configurar ese modelo común de autonomía municipal.”
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
LEGISLACIÓ: Contra diversos articles de la Llei de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social
|
|
Aquest recurs d'inconstitucionalitat núm. 2095-2004 va ser interposat pel govern de la Generalitat de Catalunya contra diversos articles de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. Ha formulat al·legacions l'Advocat de l'Estat.
En concret els preceptes impugnats són els arts. 33.2 a), relatiu a una de les funcions que s'atribueixen al Consell per a la promoció de la igualtat de tracte i no discriminació de les persones per l'origen racial o ètnic, creat per la Llei 62/2003; 46, apartat 17, que modifica l'apartat 4 de l'art. 48 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost; 120, relatiu a l'aplicació en tot el territori nacional del règim de pagament únic de les ajudes agrícoles previstes en la normativa comunitària; 127.3, que afegeix una disposició addicional quarta al Reial decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental amb l'objecte d'incloure en la tramitació de l'avaluació d'impacte ambiental l'avaluació sobre l'impacte que per a les zones de la Xarxa Natura 2000 tenen els plans o projectes que puguin afectar de forma apreciable aquests llocs quan aquests plans i projectes siguin autoritzats per l'Administració General de l'Estat; 122, que modifica el text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/2001, afegint un nou paràgraf a l'art. 127.2 en relació amb el contingut de l'informe previ que les entitats locals han d'emetre en ocasió de la construcció d'obres hidràuliques; 128.2 de la Llei 62/2003, que modifica la redacció del paràgraf segon de l'art. 27.4 de la Llei 10/1998, de residus; 129.7 i 21, pel qual es modifiquen diversos preceptes del ja citat text refós de la Llei d'aigües, quant al concepte de «demarcació hidrogràfica» i a la regulació dels plans hidrològics de conca; la disposició addicional vintena tercera per la qual es deroga l'apartat 1 a) de la disposició addicional desena de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del pla hidrològic nacional, precepte que preveia l'elaboració del pla integral de protecció del Delta de l'Ebre i, finalment, la disposició addicional trentena que estableix per als titulars de concessions d'àmbit estatal o autonòmic de serveis de televisió digital terrenal i de televisió local per ones terrestres unes obligacions de programació i uns límits en relació a la possibilitat d'emetre en cadena.
El Tribunal declara la desaparició sobrevinguda de l'objecte del present recurs pel que fa a les disposicions addicionals vintè tercera i trentena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social; declara inconstitucional i nul, amb els efectes assenyalats en el fonament jurídic 4 de la present Sentència, l'art. 46.17 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, quan introdueix un tercer paràgraf en l'art. 48.4 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost; declara que l'incís «i l'actuació subsidiària del Govern en cas de falta de proposta», introduït en l'art. 41.3 del text refós de la Llei d'aigües aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per l'art. 129.21 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social, és conforme amb l'ordre constitucional de distribució de competències interpretat en els termes assenyalats en el fonament jurídic 10; i, desestima el recurs en tot la resta.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: Canvis en la forma en què les corporacions locals han de retre a la Sindicatura de Comptes el Compte general
|
|
El Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha adoptat un acord en data 8 de maig del 2013, pel qual s’aprova la modificació de l’acord que va prendre el Ple el 12 d’abril del 2011 relatiu a la forma en què les corporacions locals de Catalunya han de retre a la Sindicatura de Comptes el Compte general per mitjans telemàtics.
El conveni de col·laboració signat el 18 de desembre del 2009 entre el Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes de Catalunya estableix que les entitats locals de Catalunya poden enviar la documentació relativa al Compte general mitjançant un únic procediment telemàtic que permet considerar presentats els comptes en ambdues institucions a tots els efectes.
Pel que fa al retiment del Compte general, l’esmentada Llei 18/2010 estableix que les corporacions locals han de retre els comptes de cada exercici directament a la Sindicatura de Comptes abans del 15 d’octubre de l’any següent al del tancament de l’exercici, juntament amb les auditories i els informes de control financer corresponents i que, en el cas d’incompliment sense cap causa justificada, la Sindicatura ho ha de comunicar al departament competent en matèria d’administració local. D’aquesta manera es pot inscriure l’incompliment del retiment del Compte general en l’inventari públic de control de compliment de les obligacions financeres dels ens locals per tal que s’adoptin les mesures destinades a suspendre el lliurament a l’ens infractor de subvencions o transferències a què tingui dret amb càrrec als pressupostos de la Generalitat sempre que no provinguin d’altres administracions.
Transitòriament, s’entén complert el tràmit de tramesa dels comptes si aquests, un cop sotmesos al Ple de la corporació local de què es tracti, no són aprovats però es trameten amb caràcter provisional a la Sindicatura de Comptes amb aquesta condició i amb un certificat adjunt que n’acrediti la presentació al Ple, sens perjudici de l’aprovació posterior per part de la corporació.
Atès que la Sindicatura vol depurar, millorar i completar la informació rebuda i també facilitar la seva transmissió al Tribunal de Comptes, a aquest Acord s’hi incorporen les novetats següents:
1) Abans de retre els comptes cal fer servir el validador de la coherència interna de les dades dels comptes i estats, disponible al web institucional.
2) Cal utilitzar el format xml en lloc de pdf per al fitxer de la Memòria; el seu esquema xsd està disponible en el web institucional així com l’eina per a l’elaboració de l’esmentat fitxer.
3) Cal trametre la documentació de forma completa, en especial pel que fa als fitxers relatius a l’apartat b de l’acord primer i d.1, d.2 i d.3 dels acords segon i tercer, referents a la Tresoreria de l’entitat, per tal que el Compte general sigui considerat degudament retut i perquè la corporació local no incorri en l’incompliment en el retiment amb les conseqüències que comporta.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: Contra articles del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya
|
|
El Ple del Tribunal Constitucional, per Acte de 21 de maig, en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 7208-2012, promogut per l'Advocat de l'Estat, en representació de la Presidenta del Govern en funcions, ha acordat mantenir la suspensió de la vigència dels arts. 16 (quant al nou art. 3 bis.1-1, apartat 1, del Text refós de la Llei de Taxes i Preus Públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny) i 41 de la Llei de Catalunya 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'Impost sobre estades en establiments turístics, suspensió que es va produir amb l'admissió de l'esmentat recurs d'inconstitucionalitat i que va ser publicada al BOE núm. 15, de 17 de gener de 2013.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
OCUPACIÓ: Canvis en les subvencions per a la formació i contractació de persones en situació d’atur de llarga durada que hagin exhaurit la prestació per desocupació i/o subsidi
|
|
Aquesta ordre modifica en diversos aspectes l’Ordre EMO/313/2012, de 9 d’octubre, concretament: les condicions de l’assistència a les actuacions, l’import de la beca d’assistència i l’assegurança d’accidents i responsabilitat civil durant la participació en el programa. Igualment, la Comissió Europea ha instat al Servei d’Ocupació de Catalunya per tal que garanteixi l’adequada verificació administrativa de la justificació econòmica la qual cosa comporta la revisió dels actuals sistemes de justificació i fa necessària la modificació de determinats articles de l’Ordre EMO/313/2012, de 9 d’octubre, relatius a la justificació econòmica, per tal d’adequar-los a les exigències comunitàries.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
URBANISME: Protecció i ús sostenible del litoral i modificació de la Llei de costes
|
|
L’objectiu del nou marc normatiu que configura la llei és el de dotar les relacions jurídiques que es donen en el litoral d'una major seguretat jurídica. Aquest principi es manifesta en la determinació mateixa de la delimitació del concepte de domini públic marítim terrestre, en les millores introduïdes en el procediment de delimitació, en la modificació de les regles que regeixen les concessions i autoritzacions, així com en les limitacions a la propietat privada dels terrenys contigus al domini públic.
• La llei precisa el concepte de domini públic marítim terrestre, tant pel que fa a la zona marítim terrestre com a les platges. També introdueix definicions dels accidents geogràfics que s'empren en la determinació del domini públic, perquè aquesta sigui més precisa.
• La llei estableix que la zona marítim terrestre es fixarà fins on arribin les ones en els majors temporals coneguts a partir dels criteris tècnics que s'estableixin, afegint major certesa, seguretat i uniformitat en les delimitacions. S'especifica que els terrenys inundats artificialment no passaran a ser domini públic, tret que abans de la inundació ja fossin béns demanials, amb la precisió que en qualsevol cas formaran part del domini públic quan siguin navegables.
• Es preveuen legalment les conseqüències que es produeixen en els supòsits de revisió de delimitacions per alteració del domini públic marítim terrestre i s'introdueixen regles especials, per realitzar algunes delimitacions.
• La reforma garanteix la constància registral del procés administratiu de delimitació, mitjançant l'anotació marginal en la inscripció de totes les finques que puguin resultar afectades. Amb aquesta mesura es pretén que els ciutadans en general, i els adquirents en particular, disposin de la informació exacta sobre els terrenys que estan en domini públic o que poden passar a formar part d'ell. La publicitat no solament se circumscriu a la registral, sinó que la llei imposa que es publiquin a la pàgina web del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient les línies de delimitació.
• S'exclouen determinats terrenys de nuclis de població del domini públic marítim terrestre, cap dels quals pertany als béns definits en l'article 3.1 de la Llei de costes, en virtut del què es disposa en l'article 132.2 de la Constitució. Aquesta exclusió legal pretén atorgar una solució singular a terrenys de nuclis residencials que es troben en una situació singular: els terrenys sobre els quals estan edificats, per la seva degradació i les seves característiques físiques actuals, resulten absolutament innecessaris per a la protecció o utilització del domini públic marítim terrestre; a més, ha de tenir-se en compte que es troben incorporats al domini públic marítim terrestre per disposició de delimitacions anteriors a la Llei de costes de 1988 i que les mateixes edificacions residencials són també anteriors a 1988; finalment, i en connexió amb l'anterior, es tracta d'àrees d'habitatges històricament consolidats i altament humanitzades, la situació dels quals d'inseguretat jurídica arrossegada des de 1988, ha de ser resolta per aquesta llei.
• En relació amb el règim de concessió, la llei introdueix els canvis següents:
- Es modifica el termini màxim de durada de les concessions que passa a ser de setanta-cinc anys (igual que el fixat en la Llei de patrimoni de les administracions públiques i en el Text refós de la Llei d'aigües).
- Es permet la transmissió mortis causa i inter vivos de les concessions. En el primer cas s'amplia el termini de notificació que han de fer els causahavents per poder subrogar-se en la concessió d'un a quatre anys, es tracta d'evitar el risc que es produeixi la pèrdua del dret pel transcurs d'un termini tan breu, sobretot tenint en compte les dificultats que puguin tenir els estrangers. En el cas de les transmissions inter vivus, la seva validesa requereix la prèvia autorització de l'Administració.
• La reforma modifica la disposició transitòria primera de la Llei de costes als seus apartats 2 i 3 per permetre que els titulars registrals de terrenys emparats per l'article 34 de la Llei hipotecària siguin concessionaris, removent les condicions que anteriorment els exigien.
• L'article segon de la llei estableix una pròrroga extraordinària per a les concessions existents, atorgades a l'empara de la normativa anterior. També es preveu expressament l'aplicació d'aquesta pròrroga a aquells que sense ser concessionaris, sí són titulars d'un dret d'ocupació i aprofitament del domini públic marítim terrestre, d'acord amb la disposició transitòria primera de la Llei de costes. Si bé amb caràcter previ haurà de sol·licitar-se la corresponent concessió. D'aquesta manera, es dóna resposta, entre altres situacions, a l'extinció de les concessions que començarien a expirar en 2018. No es tracta d'una pròrroga indiscriminada, sinó que el seu atorgament requereix un informe de l'òrgan ambiental autonòmic, en els casos en què es tracti d'ocupacions per a usos destinats a instal·lacions i indústries incloses en l'àmbit d'aplicació de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació. Amb caràcter general, el termini màxim d'aquesta pròrroga extraordinària es fixa en setanta-cinc anys per fer-la coincidir amb el nou termini màxim pel qual es podran atorgar les concessions.
• La llei garanteix també, a través d'una disposició transitòria, que les concessions que emparen l'ocupació de ports que no siguin d'interès general, o les que es deriven dels contractes de concessió d'obra pública per a la construcció d'aquests, puguin prorrogar-se en els mateixos termes i condicions que preveu la legislació de ports d'interès general.
• En matèria d'autoritzacions s'augmenta el termini màxim de durada d'un any a quatre anys.
• La principal novetat que s'introdueix respecte de la zona de servitud de protecció és la dirigida a les edificacions que legítimament l'ocupen, als titulars de les quals se'ls permetrà realitzar les obres de reparació, millora, modernització i consolidació, sempre que no impliquin un augment de volum, altura ni superfície, substituint l'autorització administrativa autonòmica per la declaració responsable, en la qual hauran d'incloure, com ja s'ha indicat, que aquestes obres compleixen amb els requisits d'eficiència energètica i estalvi d'aigua.
• Al seu torn, també es preveu reduir l'ample d'aquesta servitud de 100 metres a 20 metres en relació amb els nuclis de població que sense poder acollir-se al que es disposa en la disposició transitòria tercera de la Llei de costes, per no ser sòl qualificat com a urbà, sí que tenien en aquella data característiques pròpies d'ell.
• Aquesta reducció es contempla també, com a possibilitat excepcional, en els marges dels rius fins on siguin sensibles les marees, per evitar que en els trams allunyats de la desembocadura es generi, per defecte, una servitud de 100 metres.
• S'ha regulat, des de la perspectiva del domini públic marítim terrestre, el règim de les urbanitzacions marítim terrestres, garantint que els canals navegables siguin domini públic i que l'instrument d'ordenació territorial o urbanística prevegi, a través de vials, el trànsit i l'accés als canals.
• La llei preveu que als béns declarats d'interès cultural que ocupen el domini públic, se'ls atorgui una concessió i se'ls apliqui el seu règim jurídic propi.
• Finalment, aquesta reforma incorpora també a la Llei de costes regulacions específiques per afrontar amb garanties la lluita contra els efectes del canvi climàtic en el litoral. S'introdueix un règim específic per als trams del litoral que es trobin en risc greu de regressió. La definició d'aquesta situació s'establirà reglamentàriament i en atenció a criteris científics contrastats. A les àrees així declarades, es limiten les ocupacions i es preveu que l'administració pugui realitzar actuacions de protecció, conservació o restauració, respecte de les quals podrà establir contribucions especials, una altra de les novetats d'aquesta reforma. També s'exigeix que als projectes per a l'ocupació del domini públic s'acompanyi una avaluació prospectiva sobre els possibles efectes del canvi climàtic. A més, s'incorpora com a causa d'extinció de les concessions, el supòsit que les obres o instal·lacions estiguin en risc cert de ser arrossegades pel mar.
• Al costat d'aquestes mesures de caràcter jurídic, la llei imposa al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient l'obligació d'elaborar una estratègia per a l'adaptació de la costa a l'efecte del canvi climàtic, amb la finalitat de disposar d'un diagnòstic rigorós dels riscos associats al canvi climàtic que afecten a la costa, i d'una sèrie de mesures que permetin mitigar-los.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
CULTURA: Modificació dels Estatuts del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
|
|
El decret modifica els estatuts del consell per adaptar-los al nou règim legal d’aquesta entitat. També preveu un mandat al Departament de Cultura perquè presenti al govern un projecte de decret per modificar el Decret 195/2010, de 14 de desembre, de la xarxa pública de centres i espais d’arts visuals de Catalunya, amb la finalitat d’adequar-lo al nou marc competencial del consell nacional de la cultura i de les arts.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
|
