 |
 |
|
|
Seminari d’actualització de Funció Pública Local
|
|
En la primera part de la sessió s’analitzarà la relació entre ocupació pública, dret intern i jurisprudència europea, i s'hi tractaran amb detall les principals figures de les directives i de la recent jurisprudència comunitària, amb rellevància sobre les relacions laborals i sobre el model de l’empleat públic –tant funcionari com laboral- a Espanya. L’objectiu de la segona part de la sessió és abordar, entre d’altres qüestions, l’àmbit d’aplicació de la Llei orgànica de protecció de dades i la seva normativa de desenvolupament respecte de la gestió de RH que duu a terme l’Ajuntament (i també respecte del personal d’empreses públiques que són gestionades per la pròpia entitat matriu); les diferents modalitats de tractament de dades personals en procediments de selecció de personal, en la contractació de personal i durant el desenvolupament de la relació laboral o administrativa; en la gestió de plans de pensions i assegurances de vida; en la prevenció de riscos laborals i l’accés a la informació per part de delegats de prevenció i comitè de seguretat i salut; en l’ús de controls empresarials basats en les TIC (monitorització navegació per Internet, correu electrònic, etc.) i en les relacions amb els representants sindicals i els límits del dret d’accés a la informació.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Seguiment documental i justificació econòmica en matèria de subvencions
|
|
Adreçat a responsables de la gestió econòmica de les subvencions de l'Administració local de Catalunya que elaboren propostes de decisió i supervisen els procediments de gestió, el curs organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya, els dies 25 i 27 de juny i 2 de juliol, donarà a conèixer els criteris de la gestió de la justificació en la matèria de subvencions.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
Perfeccionament del personal administratiu de les entitats locals
|
|
La Federació de Municipis ha programat aquest curs amb la finalitat de refrescar i actualitzar els coneixements sobre el procediment administratiu. Tindrà lloc a Barcelona el 21 de juny i 3el 3, 4, 9 i 10 de juliol, en horari de matí.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
HABITATGE: Mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer d'habitatges
|
|
Aquesta llei té l'objectiu de flexibilitzar el mercat del lloguer per aconseguir la seva dinamització. Aquest objectiu es busca mitjançant la modificació d'un conjunt de preceptes de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, que suposa l'actuació sobre els següents aspectes fonamentals:
• El règim jurídic aplicable, reforçant la llibertat de pactes i donant prioritat a la voluntat de les parts, en el marc de l'establert en el títol II de la llei.
• La durada de l'arrendament, reduint-se de cinc a tres anys la pròrroga obligatòria i de tres a un la pròrroga tàcita, a fi de dinamitzar el mercat del lloguer i dotar-ho de major flexibilitat.
• La recuperació de l'immoble per l'arrendador, per destinar-ho a habitatge permanent en determinats casos, que requereix que hagi transcorregut almenys el primer any de durada del contracte, sense necessitat de previsió expressa en el mateix.
• La previsió que l'arrendatari pugui desistir del contracte en qualsevol moment, una vegada que hagin transcorregut almenys sis mesos i ho comuniqui a l'arrendador amb una antelació mínima de trenta dies. Es reconeix la possibilitat que les parts puguin pactar una indemnització per al cas de desistiment.
• L'arrendament d'habitatges regulat per la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, se sotmet al règim general i, en conseqüència, els arrendaments no inscrits sobre finques urbanes no podran desplegar efectes enfront de tercers adquirents que inscriguin el seu dret; i, el tercer adquirent d'un habitatge que reuneixi els requisits exigits per l'article 34 de la Llei hipotecària, no podrà resultar perjudicat per l'existència d'un arrendament no inscrit.
• Finalment, en els darrers anys s’ha produït un augment cada vegada més significatiu de l'ús de l'allotjament privat per al turisme, que podria estar donant cobertura a situacions d'intrusisme i competència deslleial, que van en contra de la qualitat de les destinacions turístiques; per aquest motiu la reforma de la Llei proposada els exclou específicament perquè quedin regulats per la normativa sectorial específica o, en defecte d'això, se'ls apliqui el règim dels arrendaments de temporada, que no sofreix modificació.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
OCUPACIÓ: Comunicació de les prestacions per desocupació en els procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada
|
|
Aquesta ordre té per objecte establir la informació que ha de contenir la comunicació que, amb caràcter previ a la seva efectivitat, han d'efectuar a l'entitat gestora de les prestacions per desocupació els ocupadors que adoptin mesurades d'acomiadament col·lectiu, conforme a l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, o mesures de suspensió de contractes o de reducció de jornada, conforme a l'article 47 de l'Estatut dels Treballadors, així com establir el procediment i els mitjans electrònics de remissió de la mateixa, segons el que es disposa en l'article 22 del Reial decret 625/1985, de 2 d'abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d'agost, de protecció per desocupació.
Seran subjectes obligats a remetre aquesta informació, en la seva condició d'ocupadors, qualsevol empresa, organització empresarial o associació, ens, organisme o entitat pública, independentment de la seva forma jurídica, inclòs l'empresari persona física, el seu representant legal i professionals col·legiats que en l'exercici de la seva activitat professional gaudeixin de la representació de les empreses en el nom de les quals actuen, que tinguin contractats a treballadors, operin al territori nacional i tinguin assignat al seu nombre d'identificació fiscal un compte de cotització per la Tresoreria General de la Seguretat Social.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
LEGISLACIÓ: Recurs contra diversos articles de la Llei de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social
|
|
El suplement del BOE núm. 123, de 23 de maig de 2013, publica la Sentència 104/2013, de 25 d’abril, dictada pel Ple del TC en el recurs d’inconstitucionalitat núm. 2095-2004, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya contra diversos articles de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social.
En la sentència esmentada, el TC ha decidit:
“1r. Declarar la desaparició sobrevinguda de l’objecte d’aquest recurs pel que fa a les disposicions addicionals vigèsima tercera i trigèsima de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social.
2n. Declarar inconstitucional i nul, amb els efectes assenyalats en el fonament jurídic 4 d’aquesta Sentència, l’article 46.17 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, en tant que introdueix un tercer paràgraf en l’article 48.4 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost.
3r. Declarar que l’incís «i l’actuació subsidiària del Govern en cas de falta de proposta», introduït en l’article 41.3 del text refós de la Llei d’aigües aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per l’article 129.21 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, és conforme a l’ordre constitucional de distribució de competències interpretat en els termes assenyalats en el fonament jurídic 10.
4t. Desestimar el recurs pel que fa a la resta.”
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
LEGISLACIÓ: Recurs en relació amb diversos preceptes de la Llei de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici
|
|
El suplement del BOE núm. 123, de 23 de maig de 2013, publica la Sentència 89/2013, de 22 d’abril, dictada per la Sala Segona del TC en el recurs d’inconstitucionalitat núm. 6851-2010, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb l’apartat cinc de l’article 5 -que dóna una nova redacció a l’article 3.2 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals-, la disposició transitòria quarta i la disposició final primera de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
En la sentència esmentada, el TC ha decidit:
“Desestimar aquest recurs d’inconstitucionalitat.”
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
LEGISLACIÓ: Plantejat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb l’Ordre per la qual es regula el finançament de les accions de formació contínua a les empreses
|
|
El suplement del BOE núm. 123, de 23 de maig de 2013, publica la Sentència 95/2013, de 23 d’abril, dictada pel Ple del TC en el conflicte positiu de competència núm. 4593-2004 promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya, en relació amb l’Ordre TAS/500/2004, de 13 de febrer, per la qual es regula el finançament de les accions de formació continua a les empreses, inclosos els permisos individuals de formació, en el desenvolupament del Reial decret 1046/2003, d’1 d’agost, pel qual es regula el subsistema de formació professional contínua.
En la Sentència esmentada, el TC ha decidit:
“1r. Declarar que els articles 5.3, 16.3, 20.2 a) i c), 21, 22.1 i 2, 23 (llevat del paràgraf 2 de l’apartat 2), 24.1 e), 29.2 i 3, 32.3 i 34.2 de l’Ordre TAS/500/2004 vulneren les competències de la Generalitat de Cataluña.
2n. Desestimar el conflicte pel que fa a la resta.”
Hi ha un vot particular discrepant que formula el magistrat senyor Luis Ignacio Ortega Álvarez, al qual s’adhereix la magistrada senyora Adela Asua Batarrita.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
TURISME: Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016 i directrius nacionals de turisme 2020
|
|
Aquest document defineix els principis bàsics del model turístic de Catalunya a mig termini i orienta la política turística de tots els agents del sector, públics i privats, especialment la de la Generalitat de Catalunya. El document també estableix les Directrius Nacionals de Turisme amb l’any 2020 com a horitzó.
Catalunya és una de les principals destinacions turístiques mundials. Per mantenir la posició de lideratge ha d’adaptar-se a les noves realitats socials i econòmiques derivades dels canvis en la demanda turística i la competència amb altres destinacions. Les novetats en els sistemes d’informació i comunicació, la millora de la qualitat i anticipar-se a l’evolució futura del turisme són altres factors que el Pla aprovat avui té en compte.
El Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016 conté les pautes per desenvolupar un model turístic regit per criteris de “competitivitat sostenible”. Això és l’equilibri de la quantitat amb la qualitat del turisme, sent tractor d’un turisme de valor afegit que permeti assegurar-ne la continuïtat futura sobre la base de la sostenibilitat econòmica, mediambiental, cultural i social.
Per aconseguir-ho, cal una nova orientació en la governança del turisme, que permeti la participació i implicació de tots els agents turístics en l’orientació i la consecució dels resultats previstos. En aquest sentit, la formulació del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016 i les Directrius Nacionals de Turisme 2020 ja han comptat amb una àmplia participació i aportació d’agents públics i privats del sector turístic, a través d’entrevistes a persones clau del sector, taules de treball i enquestes i qüestionaris tant a professionals del sector turístic català com estranger.
El Pla Estratègic, les Directrius Nacionals i el Pla de Màrqueting Turístic conformen “l’Estratègia de Turisme 2020 de Catalunya”.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
|
