 |
 |
|
|
Avaluació i Gestió del Risc Natural
|
|
La Fundació d’Estudis Superiors d’Olot i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació han programat aquest curs amb la Universitat de Girona, pensat per a professionals i tècnics de les diverses administracions dedicats a la gestió del risc i la planificació territorial. El curs es desenvoluparà durant 8 sessions, sempre en dimecres, des del 8 de gener fins al 26 de febrer.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
EDUCACIÓ: Millora de la qualitat educativa
|
|
Aquesta llei orgànica té com objectius generals els següents: disminuir les taxes d'abandó educatiu primerenc i fracàs escolar; millorar les condicions perquè els joves tinguin millor i més adequada formació que els permeti accedir a una ocupació al final dels seus estudis; disminuir el nombre d'alumnes que repeteixen curs; contribuir al fet que no hi hagi diferències entre comunitats autònomes; millorar el nivell de coneixements en àrees prioritàries i senyalitzar clarament els objectius de cada etapa; modernitzar la Formació Professional i incorporar i potenciar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Per aconseguir aquests objectius, la llei conté les següents mesures: flexibilització de les trajectòries educatives (la llei ofereix un conjunt flexible de trajectòries en funció de les necessitats i preferències de les famílies i els alumnes, però no les imposa. Es tracta de possibilitats d'elecció voluntària. Les decisions són reversibles: famílies i alumnes poden modificar la seva elecció a qualsevol moment); atenció personalitzada (3º Primària: proves de detecció precoç de dificultats d'aprenentatge; 6º Primària: l'equip docent recomana mesures per a Educació Secundària Obligatòria (ESO), possibilitat d'implantar plans específics de millora de centres; ESO: consell orientador de l'equip docent al final de cada curs; 1º ESO: agrupació de les matèries en àmbits de coneixement, per facilitar el trànsit entre Primària i ESO; 2º i 3º ESO: Programes de Millora de l'Aprenentatge i del Rendiment; 3º ESP: elecció de Matemàtiques orientades a ensenyaments acadèmics o aplicades; 4º ESO: elecció d'ensenyaments aplicats o acadèmiques; cicles de FP Bàsica a partir de quinze anys: un títol acadèmic, a més de la qualificació professional de nivell 1; Batxillerat: modalitats de Ciències, Humanitats, Ciències Socials i Arts; Formació Professional de Grau Mitjà: matèries per facilitar la transició de l'alumne cap a altres ensenyaments; plans d'actuació per al desenvolupament d'altes capacitats intel·lectuals; realització de les avaluacions adaptada a les necessitats de l'alumnat amb necessitats educatives especials; i tecnologies de la Informació i la Comunicació per a reforç); cultura de la responsabilitat i l'esforç (per als alumnes, avaluacions finals per obtenir títols de Graduat en ESO i de Batxillerat, per competències clau o bàsiques (europees), agilitat dels procediments d'adopció de mesures correctores: les mesures correctores tindran un caràcter educatiu i recuperador, hauran de garantir el respecte als drets de la resta dels alumnes i procuraran la millora en les relacions de tots els membres de la comunitat educativa. Per als centres, autonomia i especialització i rendició de comptes i transparència de resultats). Per a equip directiu i docent, accions de qualitat que requereixen planificació per objectius i rendició de comptes, augment del lideratge del director/accés després d'acreditar la superació d'un curs formatiu i autoritat: presumpció de veracitat de les declaracions de professors i equip directiu). La llei orgànica entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació en el BOE.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
GOVERN: Transparència i accés a la informació pública
|
|
Aquesta llei té tres objectius: incrementar i reforçar la transparència en l'activitat pública -que s'articula a través d'obligacions de publicitat activa per a totes les administracions i entitats públiques-; reconèixer i garantir l'accés a la informació –regulant-ho com un dret ampli des del punt de vista del seu àmbit i objectiu i subjectiu-; i establir les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics així com les conseqüències jurídiques derivades del seu incompliment.
El títol I de la llei regula i incrementa la transparència de l'activitat de tots els subjectes que presten serveis públics o exerceixen potestats administratives mitjançant un conjunt de previsions que es recullen en dos capítols diferenciats i des d'una doble perspectiva: la publicitat activa i el dret d'accés a la informació pública.
L'àmbit subjectiu d'aplicació d'aquest títol, recollit en el seu capítol I, és molt ampli i inclou a totes les administracions públiques, organismes autònoms, agències estatals, entitats públiques empresarials i entitats de dret públic, en la mesura en què tinguin atribuïdes funcions de regulació o control sobre un determinat sector o activitat, així com a les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques, incloses les universitats públiques. En relació amb les seves activitats subjectes a dret administratiu, la llei s'aplica també a les corporacions de dret públic, a la Casa de la seva Majestat el Rei, al Congrés dels Diputats, al Senat, al Tribunal Constitucional i al Consell General del Poder Judicial, així com al Banc d'Espanya, Consell d'Estat, al Defensor del Poble, al Tribunal de Comptes, al Consell Econòmic i Social i les institucions autonòmiques anàlogues.
També s'aplica a les societats mercantils en la capital social de les quals la participació directa o indirecta de les entitats esmentades sigui superior al cinquanta per cent, a les fundacions del sector públic i a les associacions constituïdes per les administracions, organismes i entitats a les quals s'ha fet referència. Així mateix, s'aplicarà als partits polítics, organitzacions sindicals i organitzacions empresarials i a totes les entitats privades que percebin una determinada quantitat d'ajudes o subvencions públiques.
Finalment, les persones que prestin serveis públics o exerceixin potestats administratives també estan obligades a subministrar a l'administració a la qual es trobin vinculades, previ requeriment, tota la informació necessària per al compliment per aquella de les obligacions d'aquesta llei. Aquesta obligació és igualment aplicable als adjudicataris de contractes del sector públic.
El capítol II, dedicat a la publicitat activa, estableix una sèrie d'obligacions per als subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació del títol I, que hauran de difondre determinada informació sense esperar una sol•licitud concreta dels administrats. En aquest punt s'inclouen dades sobre informació institucional, organitzativa i de planificació, de rellevància jurídica i de naturalesa econòmica, pressupostària i estadística. Per afavorir de forma decidida l'accés de tots a la informació que es difongui es crearà el Portal de la Transparència, que inclourà, a més de la informació sobre la qual existeix una obligació de publicitat activa, aquella l'accés de la qual se sol•liciti amb major freqüència. Es preveu a més que l'Administració General de l'Estat, les Administracions de les Comunitats Autònomes i les entitats que integren l'Administració Local puguin adoptar mesures de col•laboració per al compliment de les seves obligacions de publicitat activa.
El capítol III configura de forma àmplia el dret d'accés a la informació pública, del que són titulars totes les persones i que podrà exercir-se sense necessitat de motivar la sol•licitud. Aquest dret solament es veurà limitat en aquells casos en què així sigui necessari per la pròpia naturalesa de la informació -derivat del que es disposa en la Constitució Espanyola- o per la seva entrada en conflicte amb altres interessos protegits. En tot cas, els límits previstos s'aplicaran atenent a un test de dany (de l'interès que se salvaguarda amb el límit) i d'interès públic en la divulgació (que en el cas concret no prevalgui l'interès públic en la divulgació de la informació) i de forma proporcionada i limitada pel seu objecte i finalitat. Així mateix, atès que l'accés a la informació pot afectar de forma directa a la protecció de les dades personals, la Llei aclareix la relació entre tots dos drets establint els mecanismes d'equilibri necessaris. Així, d'una banda, en la mesura en què la informació afecti directament a l'organització o activitat pública de l'òrgan prevaldrà l'accés, mentre que, per un altre, es protegeixen les dades que la normativa qualifica com especialment protegits, para l'accés de la qual es requerirà, amb caràcter general, el consentiment del seu titular.
A fi de facilitar l'exercici del dret d'accés a la informació pública, la llei estableix un procediment àgil, amb un breu termini de resposta. En matèria d'impugnacions es crea una reclamació potestativa i prèvia a la via judicial de la qual coneixerà en l’àmbit estatal el Consell de Transparència i Bon Govern, organisme de naturalesa independent de nova creació, i que substitueix als recursos administratius.
El títol II atorga rang de llei als principis ètics i d'actuació que han de regir la labor dels membres del Govern i alts càrrecs i assimilats de l'Administració de l'Estat, de les Comunitats Autònomes i de les Entitats Locals. Igualment, s'aclareix i reforça el règim sancionador que els resulta d'aplicació, d'acord amb la responsabilitat a la qual estan subjectes. la Llei consagra un règim sancionador estructurat en tres àmbits: infraccions en matèria de conflicte d'interessos, en matèria de gestió econòmic-pressupostària i en l'àmbit disciplinari. A més, s'incorporen infraccions derivades de l'incompliment de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. En l'àmbit econòmic-pressupostari resulta destacable que s'imposaran sancions a els qui comprometin despeses, liquidin obligacions i ordenin pagaments sense crèdit suficient per realitzar-los o amb infracció del que es disposa en la normativa pressupostària, o no justifiquin la inversió dels fons als quals es refereixen la normativa pressupostària equivalent.
La comissió de les infraccions previstes donarà lloc a la imposició de sancions com la destitució en els càrrecs públics que ocupi l'infractor, la no percepció de pensions indemnitzatòries, l'obligació de restituir les quantitats indegudament percebudes i l'obligació d'indemnitzar a la Hisenda Pública. Ha d'assenyalar-se que aquestes sancions s'inspiren en les ja previstes en la Llei 5/2006, de 10 d'abril, de conflictes d'interessos de membres del Govern i dels alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat. A més, s'estableix la previsió que els autors d'infraccions molt greus no puguin ser nomenats per ocupar determinats càrrecs públics durant un període d'entre 5 i 10 anys.
El títol III crea i regula el Consell de Transparència i Bon Govern, un òrgan independent al que se li atorguen competències de promoció de la cultura de transparència en l'activitat de l'Administració Pública, de control del compliment de les obligacions de publicitat activa, així com de garantia del dret d'accés a la informació pública i de l'observança de les disposicions de bon govern. Es crea, per tant, un òrgan de supervisió i control per garantir la correcta aplicació de la Llei.
Les disposicions addicionals aborden diverses qüestions com l'aplicació de regulacions especials del dret d'accés, la revisió i simplificació normativa i la col•laboració entre el Consell de Transparència i Bon Govern i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades en la determinació de criteris per a l'aplicació dels preceptes de la llei quant a la protecció de dades personals.
Les disposicions finals, entre altres qüestions, modifiquen la regulació del dret d'accés als arxius i registres administratius continguda en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, amplien la publicitat de determinada informació que figura en el Registre de béns i drets patrimonials dels alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat i l'obligació de publicitat prevista a l'apartat 4 de l'article 136 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.
Finalment, la llei preveu una entrada en vigor escalonada atenent les especials circumstàncies que comportarà l'aplicació de les seves diverses disposicions. Així estableix que:
Les disposicions previstes en el títol II entraran en vigor l'endemà de la seva publicació en el BOE; i que el títol preliminar, el títol I i el títol III entraran en vigor a l'any de la seva publicació en el BOE. Finalment, estableix que els òrgans de les Comunitats Autònomes i les entitats locals disposaran d'un termini màxim de dos anys per adaptar-se a les obligacions contingudes en aquesta llei.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: garantia de la unitat de mercat
|
|
Aquesta llei té per objecte establir les disposicions necessàries per fer efectiu el principi d'unitat de mercat al territori nacional. En particular, té per objecte garantir la integritat de l'ordre econòmic i facilitar l'aprofitament d'economies d'escala i abast del mercat mitjançant el lliure accés, exercici i l'expansió de les activitats econòmiques en tot el territori nacional garantint la seva adequada supervisió, de conformitat amb els principis continguts en l'article 139 de la Constitució. La unitat de mercat es fonamenta en la lliure circulació i establiment dels operadors econòmics, en la lliure circulació de béns i serveis per tot el territori espanyol, sense que cap autoritat pugui obstaculitzar-la directa o indirectament, i en la igualtat de les condicions bàsiques d'exercici de l'activitat econòmica.
Aquesta llei serà aplicable a l'accés a activitats econòmiques en condicions de mercat i el seu exercici per part d'operadors legalment establerts en qualsevol lloc del territori nacional
Aquesta llei es dicta a l'empara de l'article 149 1a., 6a., 13a. i 18a. de la Constitució Espanyola que estableix que l'Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries: regulació de condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals, així com sobre la legislació mercantil i processal, les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques i la legislació bàsica sobre contractes administratius.
La llei entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació en el BOE. No obstant això, l'article 20, els apartats 2 i 3 de l'article 21 i l'article 26 entraran en vigor als tres mesos de la publicació d'aquesta llei excepte para aquells serveis regulats en la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
PROTECCIÓ CIVIL: Planificació de protecció civil d'emergència per incendis forestals
|
|
La directriu bàsica que és objecte d'aprovació a través del present reial decret estableix els requisits mínims que han de complir els corresponents plans d'emergència per incendis forestals; quant a fonaments, estructura, organització i criteris operatius i de resposta, amb la finalitat de preveure un disseny o model nacional mínim que faci possible, si escau, una coordinació i actuació conjunta dels diferents serveis i administracions implicades. Així la directriu bàsica preveu una estructura general de la planificació de protecció civil integrada pel pla estatal, els plans de comunitats autònomes, els plans d'actuació d'àmbit local i els plans d'autoprotecció davant el risc d'incendi forestal. Les principals modificacions introduïdes són les relatives a la definició de les situacions operatives d'emergència a contemplar en els plans, així com una major rellevància i concreció dels plans d'autoprotecció per risc d'incendi forestal. Tot això a més d'una revisió general de la norma i la seva estructura, actualitzant les definicions i marc legislatiu, així com el concepte, funcions bàsiques i contingut mínim dels diferents nivells de planificació i de la coordinació entre els mateixos.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
CULTURA: Ajuts a corporacions locals per a activitats culturals que fomentin la comunicació cultural
|
|
El suplement del BOE núm. 278, de 20.11.2013, publica la Sentència 179/2013, de 21 d’octubre, dictada per la Sala Segona del TC en el conflicte positiu de competència núm. 190-2013, interposat pel Govern de Catalunya contra la resolució de 31 d’agost de 2012, de la Secretaria d’Estat de Cultura, per la qual es convoquen ajuts a corporacions locals per a activitats culturals que fomentin la comunicació cultural, corresponents a l’any 2012.
En la Sentència esmentada, el Tribunal Constitucional ha decidit:
“1r. Estimar parcialment el conflicte positiu de competència interposat per la Generalitat de Catalunya i, en conseqüència, declarar que els apartats sisè, setè, vuitè, novè, onzè, dotzè, tretzè, quinzè, setzè i dissetè de la resolució de 31 d’agost de 2012, de la Secretaria d’Estat de Cultura, vulneren les competències de la Comunitat Autònoma de Catalunya en els termes establerts en el fonament jurídic 10 d’aquesta resolució.
2n. Desestimar el conflicte pel que fa a la resta.”
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
MEDI AMBIENT: Avaluació ambiental
|
|
Aquesta llei estableix les bases que han de regir l'avaluació ambiental dels plans, programes i projectes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient, garantint en tot el territori de l'Estat un elevat nivell de protecció ambiental, amb la finalitat de promoure un desenvolupament sostenible, mitjançant lla integració dels aspectes mediambientals en l'elaboració i en l'adopció, aprovació o autorització dels plans, programes i projectes; l'anàlisi i la selecció de les alternatives que resultin ambientalment viables; l'establiment de les mesures que permetin prevenir, corregir i, si escau, compensar els efectes adversos sobre el medi ambient; i l'establiment de les mesures de vigilància, seguiment i sanció necessàries per complir amb les finalitats d'aquesta llei.
Així mateix, aquesta llei estableix els principis que informaran el procediment d'avaluació ambiental dels plans, programes i projectes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient, així com el règim de cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes a través de la Conferència Sectorial de Medi ambient.
La present llei es fonamenta en la competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d'establir normes addicionals de protecció (article 149.1.23.ª de la Constitució).
El títol I estableix els principis i les disposicions de caràcter general, aplicables tant a l'avaluació ambiental estratègica com a l'avaluació d'impacte ambiental. Els principis contemplats en la llei no s'estableixen exnovo, sinó que preexisteixen en els ordenaments comunitari i nacional. No obstant això, s'ha considerat convenient la seva inclusió explícita en la norma amb la finalitat que estiguin molt presents, així resumits i compilats, al moment d'adoptar decisions sobre avaluació ambiental i especialment perquè les comunitats autònomes els tinguin en consideració si decideixen fer ús de l'habilitació constitucional que els permet adoptar normes addicionals de protecció en matèria de medi ambient.
Aquest títol I regula també les qüestions generals com l'objecte i finalitat de la norma; les definicions; l'àmbit d'aplicació; els supòsits exclosos de l'avaluació ambiental i els projectes exceptuables; el mandat general de sotmetre a avaluació ambiental els plans, programes i projectes inclosos en l'àmbit d'aplicació; la conseqüència jurídica de la falta d'emissió de les declaracions i informes ambientals i altres qüestions com la determinació de l'òrgan ambiental; la relació entre administracions; la relació entre l'avaluació estratègica i la d'impacte ambiental; la relació entre aquesta i l'autorització ambiental integrada continguda en la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació; la confidencialitat i la capacitat tècnica i responsabilitat de l'autor dels estudis i documents ambientals.
En matèria de relacions entre administracions i com a conseqüència de la consideració de l'avaluació ambiental com un procediment instrumental respecte del procediment substantiu, s'ha considerat necessari establir que l'òrgan substantiu informi a l'òrgan ambiental de qualsevol incidència que es produeixi durant la tramitació del procediment d'adopció, aprovació o autorització d'un pla, programa o projecte que tingui rellevància a l'efecte de la tramitació dels procediments d'avaluació ambiental, singularment aquelles que suposin l'arxiu o la caducitat del procediment substantiu. D'aquesta manera s'evita que l'òrgan ambiental continuï amb una tramitació innecessària.
L'obligació principal que estableix la llei és la de sotmetre a una adequada avaluació ambiental tot pla, programa o projecte que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, abans de la seva adopció, aprovació o autorització, o bé, si escau, en el cas de projectes, abans de la presentació d'una declaració responsable o d'una comunicació prèvia a les quals es refereix l'article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
La conseqüència jurídica derivada de l'incompliment d'aquesta obligació, expressament assenyalada en la pròpia llei, és que mancaran de validesa els actes d'adopció, aprovació o autorització dels plans, programes i projectes, o si escau, quan escaigui la declaració responsable o la comunicació prèvia relativa a un projecte que, estant inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei no s'hagin sotmès a avaluació ambiental, sense perjudici de les sancions que, si escau, puguin correspondre.
Aquest aspecte preventiu, ve reforçat per l'esment exprés de les conseqüències jurídiques de la falta de pronunciament en els procediments. D'acord amb aquesta regulació, la falta d'emissió de la declaració ambiental estratègica, de l'informe ambiental estratègic, de la declaració d'impacte ambiental o de l'informe d'impacte ambiental, en els terminis legalment establerts, en cap cas podrà entendre's que equival a una avaluació ambiental favorable.
Una de les peces essencials de l'avaluació ambiental és la consulta a les administracions públiques afectades. Per evitar demores que no tenen justificació des del punt de vista ambiental i aconseguir que el procediment sigui eficaç, la falta de pronunciament de les administracions públiques afectades no pot, de cap manera, ralentir, i menys encara paralitzar el procediment, que podrà continuar sempre que l'òrgan ambiental disposi dels elements de judici suficients per realitzar l'avaluació ambiental. En el cas que les administracions públiques afectades no emetessin els seus informes, o si aquests no resultessin suficients, la llei preveu que l'òrgan ambiental requereixi al titular de l'òrgan jeràrquicament superior d'aquell que hauria d'emetre l'informe, perquè en el termini de deu dies, comptadors a partir de la recepció del requeriment, ordeni a l'òrgan competent el lliurament del corresponent informe en el termini de deu dies, sense perjudici de les responsabilitats en què pogués incórrer el responsable de la demora i de la possibilitat que té el promotor de reclamar a l'Administració competent l'emissió de l'informe, a través del procediment previst en l'article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa.
També resulta destacable que tant per a l'avaluació ambiental estratègica com per la d'impacte ambiental es dissenyen dos procediments: l'ordinari i el simplificat. La terminologia emprada està molt estesa i consolidada en les comunitats autònomes i posa l'accent en la naturalesa essencialment procedimental de la norma. Els motius que han portat a establir aquesta distinció es troben en les pròpies directives comunitàries, que obliguen a realitzar una avaluació ambiental amb caràcter previ de tot pla, programa o projecte «que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient».
Per determinats tipus de plans, programes o projectes les directives estableixen la presumpció iuris et de iure que, en tot cas, tindran efectes significatius sobre el medi ambient i, per tant, han de ser avaluats abans de la seva aprovació, adopció o autorització, d'acord amb el procediment ordinari. Per als restants plans, programes i projectes, cada Estat membre haurà de realitzar una anàlisi, bé cas a cas, bé mitjançant llindars o ben combinant ambdues tècniques, per determinar si tenen efectes significatius sobre el medi ambient. Aquesta anàlisi és el que s'ha denominat procediment d'avaluació simplificat i si conclogués que el pla, programa o projecte té efectes significatius sobre el medi ambient, haurà de realitzar-se una avaluació ordinària.
Pel que fa als terminis màxims, s'estableixen els següents: avaluació estratègica ordinària: vint-i-dos mesos, prorrogable per dos mesos més per raons justificades degudament motivades; avaluació ambiental estratègica simplificada: quatre mesos; avaluació d'impacte ambiental ordinària: quatre mesos, prorrogable per dos mesos més per raons justificades degudament motivades; i avaluació d'impacte ambiental simplificada: tres mesos.
Sobre l'àmbit d'aplicació de la llei no s'han introduït modificacions substancials en relació amb les lleis que ara es deroguen, ja que aquest àmbit ve clarament delimitat en les directives comunitàries, per la qual cosa no s'ha fet més que mantenir la transposició que d'elles es va fer. No obstant això, s'han incorporat en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, per qüestions de tècnica normativa, determinats epígrafs dels annexos I i II del text refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de projectes, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener. Així mateix, s'ha inclòs la possibilitat que els projectes subjectes a avaluació d'impacte ambiental simplificada se sotmetin al procediment ordinari quan així ho sol•liciti el promotor. En matèria de competències i coordinació administrativa, la llei tracta d'aclarir algunes actuacions administratives compartides previstes en la normativa anterior.
Sobre la relació entre l'avaluació ambiental estratègica i la d'impacte ambiental ha d'assenyalar-se que, de conformitat amb les directives comunitàries, la primera no exclou a la segona, de manera que es manté l'anterior regulació. Igualment es manté l'article relatiu a la relació entre l'avaluació d'impacte ambiental i l'autorització ambiental integrada, ja que aquesta regulació està continguda en la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.
Com a novetat, s'inclou la regulació de la confidencialitat que han de mantenir les administracions públiques en relació amb determinada documentació aportada pel promotor. D'aquesta manera, se solucionaran molts problemes que es plantegen davant sol•licituds d'accés a documents de procediments encara no finalitzats en aplicar la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.
Finalment, s'inclou l'exigència que els documents que presentin els promotors durant l'avaluació ambiental siguin realitzats per persones que posseeixin la capacitat tècnica suficient.
El títol II està dedicat, en capítols separats, a l'avaluació ambiental estratègica i a l'avaluació d'impacte ambiental, establint una regulació de caràcter bàsic, aplicable, per tant, a tot el territori de l'Estat amb les excepcions establertes en la disposició final vuitena, que determina els articles que no tenen caràcter bàsic.
Amb independència que l'òrgan substantiu pugui resoldre, de conformitat amb la legislació sectorial, la inadmissió merament formal de la sol•licitud d'adopció, aprovació o autorització del pla, programa o projecte si el promotor no hagués presentat l'expedient complet, la llei regula també un tràmit d'inadmissió de caràcter substantiu o material, que té com a finalitat que els promotors coneguin, des d'una fase molt preliminar del procediment, que existeixen fundades raons per entendre que el pla, programa o projecte no podrà comptar amb una declaració ambiental favorable, per raons ambientals, o quan els estudis ambientals no reuneixen condicions de qualitat suficients benvolgudes, o quan s'hagués inadmès o s'hagués dictat una declaració ambiental desfavorable en un pla, programa o projecte anàleg al presentat. Aquesta resolució d'inadmissió declarada per l'òrgan ambiental afecta exclusivament a la sol•licitud d'inici de l'avaluació ambiental ?tant estratègica com d'impacte, i tant ordinària com simplificada? i es dicta sense perjudici del que resolgui l'òrgan substantiu, de conformitat amb la legislació sectorial, sobre la sol•licitud d'adopció, aprovació o autorització del pla, programa o projecte.
Encara que les directives comunitàries no obliguen a això, però amb la previsió que en breu serà un mandat comunitari, i en tot cas per entendre que és una referència ineludible, la llei introdueix l'obligació de tenir en consideració el canvi climàtic, per a això, com no pot ser d'una altra manera, hauran d'utilitzar-se les informacions i les tècniques que estiguin disponibles a cada moment.
El títol III regula, en tres capítols separats, el seguiment dels plans i programes i de les declaracions d'impacte ambiental, que s'atribueixen a l'òrgan substantiu, el règim sancionador i el procediment sancionador, incorporant millores tècniques per superar algunes deficiències de l'anterior llei.
Sobre el règim i el procediment sancionador (capítols II i III), aquesta llei regula mesures de caràcter provisional, com aquelles imprescindibles que s'apliquen amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador, amb els límits i condicions establerts en l'article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Així mateix, s'aclareix la regulació de la previsió relativa a la reparació i indemnització de danys d'acord amb la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental.
La part final s'integra per quinze disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i onze disposicions finals. Les disposicions addicionals versen sobre: projectes sotmesos a declaració responsable; o comunicació prèvia; plans i programes cofinançats per la Unió Europea; obligacions d'informació; relació de l'avaluació ambiental amb altres normes; concurrència i jerarquia de plans o programes; infraestructures de titularitat estatal; avaluació ambiental dels projectes estatals que puguin afectar a espais Xarxa Natura 2000; bancs de conservació de la naturalesa; certificat de no afecció a la Xarxa Natura 2000; operacions periòdiques, acumulació de procediments d'avaluació d'impacte ambiental; aplicació supletòria de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i tramitació electrònica.
La disposició final primera té com a finalitat la modificació parcial del règim sancionador inclòs en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
La llei s'acompanya de sis annexos: el primer i el segon contenen la relació de projectes que han de sotmetre's, respectivament, a una avaluació d'impacte ambiental ordinària o simplificada. El tercer annex conté els criteris en virtut dels quals l'òrgan ambiental ha de determinar si un projecte de l'annex II ha de sotmetre's a una avaluació ambiental ordinària. El quart annex detalla el contingut de l'estudi ambiental estratègic; el cinquè conté els criteris per determinar si un pla o programa ha de sotmetre's a avaluació ambiental estratègica ordinària. Finalment, l'annex VI detalla el contingut de l'estudi d'impacte ambiental i els criteris tècnics per a la interpretació dels annexos I i II.
Finalment la Llei introdueix una sèrie de modificacions relatives als transvasaments interconques, en general, i particularment, al funcionament del transvasament Tajo-Segura, d'aquesta manera, s'adapten les normes específiques sobre el transvasament Tajo-Segura a la legislació general d'aigües nascuda a Espanya a partir de 1985. I s'atorga seguretat jurídica al sistema general. A més s'estableix un mecanisme de seguretat i estabilitat tècnica en ordenar al Govern l'actualització mitjançant reial decret de les magnituds determinants de la regla d'explotació del transvasament.
Es deroga la Disposició addicional primera de la Llei 11/2005, de 22 de juliol, per la seva manifesta inviabilitat tècnica.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
HISENDA: Coeficients d'actualització dels valors cadastrals que estableixi la Llei de pressupostos
|
|
L'apartat 2 de l'article 32 del text refós de la Llei del cadastre immobiliari, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, disposa que les lleis de pressupostos generals de l'Estat podran actualitzar els valors cadastrals dels immobles urbans d'un mateix municipi per aplicació de coeficients en funció de l'any d'entrada en vigor de la corresponent ponència de valors del municipi.
Per atendre aquesta sol•licitud dels ajuntaments per a l'aplicació d'aquests coeficients, per a l'any 2014 és necessari que es compleixin els següents requisits:
a) Que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l'entrada en vigor dels valors cadastrals derivats de l'anterior procediment de valoració col•lectiva de caràcter general. És a dir, l'aplicació de coeficients d'actualització per a l'any 2014 requereix que l'any d'entrada en vigor de la ponència de valors de caràcter general sigui anterior a 2009;
b) Que es posin de manifest diferències substancials entre els valors de mercat i els que van servir de base per a la determinació dels valors cadastrals vigents, sempre que afectin de manera homogènia al conjunt d'usos, polígons, àrees o zones existents en el municipi; i,
c) Que la sol•licitud es comuniqui a la Direcció general del Cadastre abans del 15 de novembre de 2013.
Dins de l'esmentat termini s'han rebut per la Direcció general del cadastre les sol•licituds d'aplicació de coeficients realitzades pels ajuntaments. En conseqüència: en els municipis la ponència dels quals de valors ha entrat en vigor en els anys 2004 i 2005, no existeixen diferències substancials entre els valors de mercat i els que van servir de base per a la determinació dels valors cadastrals vigents. Per contra, s'aprecien diferències substancials entre aquests valors en els municipis en els quals l'entrada en vigor de les seves ponències de valors s'ha produït, d'una banda, entre els anys 2006 i 2008 i, per una altra, l'any 2003 o anteriors. Per això, en aquests casos resulta oportuna l'aplicació dels coeficients d'actualització que es determinin per la Llei de pressupostos generals de l'Estat per 2014.
Procedeix, per tant, donar compliment al que es disposa en l'article 32.2 del text refós de la Llei del cadastre immobiliari. El termini general establert en el text refós de la Llei del cadastre immobiliari per a la publicació d'aquesta ordre ministerial, és el 30 de setembre de cada exercici. No obstant això, per a l'aplicació de coeficients per a l'any 2014, aquest termini s'ha vist igualment ampliat fins al 15 de desembre de 2013 per la disposició final quarta del Reial decret-llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de naturalesa tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació.
En conseqüència aquesta ordre aprova la relació de municipis, que es detallen en el seu annex, a l'efecte de l'aplicació dels coeficients d'actualització dels valors cadastrals dels béns immobles urbans per a l'any 2014, que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a aquest exercici, de conformitat amb l'article 32.2 del text refós de la Llei del cadastre immobiliari.
L’ordre entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació en el BOE i desplegarà els seus efectes des de l'1 de gener de 2014.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
|
