 |
 |
|
|
ECONOMIA: Reforma en matèria d'infraestructures i transport, i altres mesures econòmiques
|
|
L'art. 7 modifica l'art. 271 del TRLCS, per afegir un nou apartat 7 en el qual es preveu la subrogació de l'Administració concedent en el crèdit de l'expropiat i el correlatiu descompte, de l'import no reemborsat, a les quantitats resultants d'aplicar el previst en l'apartat primer de l'esmentat precepte. Així mateix, d'acord amb la DT 2ª d'aquest reial decret-llei, l'esmentada modificació és aplicable als contractes de concessió qualsevol que sigui la seva data d'adjudicació.
L’art 11, apartat tres ha introduït una nova DA 90ª en la Llei de pressupostos generals de l'estat de 2014, que fixa els límits de les retribucions dels membres de les corporacions locals.
De conformitat amb l'article 75 bis de la LRBRL, segons la redacció donada per l’LRSAL, la Llei de pressupostos generals de l'estat ha de fixar el límit màxim total que poden percebre els membres de les corporacions locals per tots els conceptes retributius i assistències (exclosos els triennis als quals tinguin dret, si escau, aquells funcionaris de carrera que es trobin en situació de serveis especials)atenent a la seva població, com es recull a continuació:
Habitants Referència
Més de 500.000 100.000 euros
300.001 a 500.000 90.000 euros
150.001 a 300.000 80.000 euros
75.001 a 150.000 75.000 euros
50.001 a 75.000 65.000 euros
20.001 a 50.000 55.000 euros
10.001 a 20.000 50.000 euros
5.001 a 10.000 45.000 euros
1.000 a 5.000 40.000 euros
En el cas de corporacions locals de menys de 1000 hab., resultarà d'aplicació, en funció de la seva dedicació, la següent escala:
Dedicació Referència
dedicació parcial al 75% 30.000 euros
dedicació parcial al 50% 22.000 euros
dedicació parcial al 25% 15.000 euros
Cal tenir present que, a l'hora d'aplicar aquestes previsions, es d’aplicació el previst a la DT 10ª de l'LRSAL, que permet no aplicar excepcionalment, i en tot cas com a màxim fins el 30 de juny de 2015 les limitacions retributives que imposa l’art. 75. bis de l’LRBRL sempre que la corporació local complexi els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic; i el període mig de pagament a proveïdors de 30 dies fixat per la normativa de morositat.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014
|
|
Els pressupostos de la Generalitat per al 2014 s’han elaborat en un context de crisi econòmica, tot i que les darreres dades disponibles permeten constatar una tímida sortida de la recessió, i amb un objectiu de dèficit autoritzat de l’1% del producte interior brut. Els comptes d’aquest any presenten una despesa pràcticament igual a la de la pròrroga del 2013.
El Govern de la Generalitat considera que s’ha arribat al fons del que és concebible si s’ha de mantenir el nucli bàsic de l’estat del benestar, un compromís absolut del govern. No es pot retallar més i cal prioritzar el manteniment de la despesa social, que augmenta el seu pes en el conjunt dels pressupostos, per mantenir els serveis de la societat del benestar i protegir els més perjudicats per les conseqüències de la crisi. Després de tres anys d’esforços de reducció del dèficit i en el procés de consolidació fiscal, el Govern ha decidit deixar enrere les polítiques d’ajust per la via de la despesa. Així doncs, l’esforç per a garantir la sostenibilitat financera ha de venir per l’augment del volum dels ingressos, ja sigui per la via de la creació o modificació de taxes, de la creació de noves figures impositives, de la venda de patrimoni o de la realització de noves concessions.
La Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2014 conté les previsions d’ingressos i les despeses que s’han d’executar durant l’exercici pressupostari del 2014. Formalment, el text articulat es divideix en set títols, trenta-dues disposicions addicionals i tres disposicions finals.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
ECONOMIA: Mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic
|
|
Aquesta llei s’estructura en nou títols: el primer, dedicat a les mesures fiscals; el segon, al règim jurídic de les finances públiques, i la resta, del tercer al novè, a mesures administratives que complementen les actuacions adoptades en matèria de política fiscal i financera. Així, es proposen diferents mesures i modificacions legislatives. Concretament, destaquen els títols tercer i quart, que inclouen, respectivament, mesures en matèria de funció pública i mesures de reestructuració i racionalització del sector públic. Finalment, els darrers títols, del sisè al novè, contenen mesures en determinats àmbits del sector públic i privat, com ara habitatge, ordenació ambiental, agricultura, pesca, alimentació i política social. En total, la Llei conté 218 articles, als quals cal afegir 31 disposicions addicionals, 8 disposicions transitòries, una disposició derogatòria i 13 disposicions finals.
El títol I, que recull les mesures fiscals, es divideix en dos capítols: el primer capítol conté quatre seccions, i es dedica a les normes relacionades amb els tributs propis; el segon capítol es dedica a la normativa reguladora dels tributs cedits.
Entre les mesures relatives als tributs propis, el capítol I conté, en primer lloc, les modificacions efectuades en la regulació dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus; així, s’actualitzen, d’una banda, els tipus de gravamen del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, i, de l’altra, es crea el cànon que grava la destinació dels residus industrials a dipòsit controlat. A continuació, la secció segona recull un seguit de modificacions del gravamen de protecció civil, creat per la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, en què destaca la modificació de la forma de càlcul dels topalls màxims de quota. Pel que fa al cànon de l’aigua, i concretament a les modificacions dels elements quantitatius del cànon, que afecten, entre d’altres, els usos ramaders i els usos industrials de producció d’energia elèctrica, cal assenyalar que aquestes modificacions s’insereixen en el marc europeu d’actuació de la política de l’aigua, fonamentades en el principi de recuperació dels costos dels serveis del cicle de l’aigua, que s’ha d’aplicar de manera que incentivi l’ús eficient del recurs i, per tant, contribueixi als objectius mediambientals perseguits.
El títol II de la Llei inclou les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques.
El títol III es refereix a mesures en matèria de funció pública i es divideix en dos capítols. En el primer capítol, de caràcter general, es regulen les reassignacions funcionals d’empleats públics, amb la finalitat d’aconseguir un millor aprofitament dels recursos de què disposen l’Administració de la Generalitat i les entitats del sector públic, i també el Registre d’òrgans de representació del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes i entitats dependents. El segon capítol, de caire sectorial, estableix unes mesures de caràcter específic que es refereixen a personal determinat, com són el personal estatutari sanitari i el personal docent i investigador d’universitats.
El títol IV agrupa mesures de reestructuració i racionalització del sector públic, i es divideix en dos capítols. El primer capítol es dedica a entitats de dret públic de la Generalitat i, fonamentalment, recull modificacions de naturalesa organitzativa interna de l’Administració en normes substantives com són, entre d’altres, la modificació de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts; de la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya; de la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat; de la Llei 9/1991, del 3 de maig, de l’Institut Català d’Energia; de la Llei 4/1980, del 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl; de la Llei 15/2007, del 5 de desembre, de l’Agència Catalana de Turisme; de la Llei 9/2007, del 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya; de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia; de la Llei 11/2011, del 20 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa, i del Decret llei 4/2010, del 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
El capítol segon recull mesures de racionalització que afecten l’ordenació sanitària. En aquest sentit, es modifica la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, en què la majoria de canvis consisteixen a adaptar l’articulat a l’existència de Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya(Siscat), en substitució de les actuals referències a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), i a garantir l’estabilitat i la continuïtat en la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública contractats mitjançant concert sanitari en el marc del Siscat (contracte de gestió de servei públic sotmès a la normativa de contractació del sector públic). Així mateix, s’atorga més autonomia al Servei Català de la Salut, amb la finalitat que el Consell de Direcció, com a òrgan superior de govern i gestió del Servei, n’aprovi l’estructura, is’agiliten els canvis d’estructura del Servei. A banda d’això, també es regula la participació de la societat civil en el sistema sanitari públic de Catalunya per mitjà del Consell de Salut de Catalunya i dels consells territorials de salut, que es creen com a òrgans col•legiats de participació adscrits al Departament de Salut, en substitució del Consell Català de la Salut, dels consells de salut de les regions sanitàries i dels consells de participació dels sectors sanitaris. Finalment, el capítol II també modifica la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, a fi d’atribuir-li la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens que en depenen.
El títol V modifica la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb la finalitat d’introduir la figura d’una declaració d’activitats i béns dels membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, dins la regulació de les incompatibilitats.
El títol VI, que conté quatre capítols, agrupa mesures en sectors com el de l’habitatge i el de l’urbanisme, i proposa també modificacions legislatives en ordenació ambiental i en matèria d’aigües. El títol modifica la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge: entre d’altres mesures, tipifica com a infracció molt greu les irregularitats o inexactituds en els informes d’inspecció tècnica dels edificis, i introdueix també noves infraccions en matèria d’habitatge protegit. En matèria d’urbanisme, aquest sisè títol estableix la suspensió de l’eficàcia temporal de l’article 114 del text refós de la Llei d’urbanisme, pel que fa a la determinació del preu just en l’expropiació forçosa, i inclou mesures que afecten l’ordenació ambiental, com la proposta d’un nou instrument de delimitació definitiva dels límits dels espais del Pla d’espais d’interès natural, o la incorporació de noves tecnologies d’enllumenament, com els díodes emissors de llum i altres làmpades d’halurs ceràmics, a les mesures de protecció del medi nocturn. També inclou mesures que fan referència a la prevenció i el control ambiental de les activitats, com la simplificació dels procediments administratius, l’avaluació ambiental de plans i programes, la regulació dels residus i l’ordenació d’aigües per tal d’incorporar el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, en adaptació de la directiva CE 60/2000. I, finalment, modifica la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal d’agilitar la tramitació dels procediments de contractació, i modifica també el text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, del 25 d’agost, per permetre que l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per expropiació forçosa estigui implícita en l’aprovació del projecte de carretera corresponent i per permetre la introducció de l’eurovinyeta, la taxa per l’ús de les carreteres per part dels vehicles.
El títol VII, dividit en tres capítols, agrupa mesures que fan referència als àmbits del medi natural, l’alimentació i la pesca. Pel que fa al primer d’aquests àmbits, simplifica els processos de tramitació de les activitats regulades per la Llei forestal, especialment els aprofitaments dels recursos forestals, i amplia l’àmbit d’aplicació de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, que passa a encloure urbanitzacions, nuclis urbans, edificacions i instal•lacions situats en terrenys forestals. D’altra banda, el capítol II regula de nou els àmbits de la producció agroalimentària ecològica i de la producció integrada agrària, i es modifiquen les infraccions en matèria de qualitat agroalimentària. Finalment, el capítol III modifica la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, per a determinar els òrgans competents per a incoar i imposar sancions en els expedients sancionadors, i estableix noves infraccions en matèria de pesca en aigües continentals.
El títol VIII agrupa mesures administratives en matèria de política social. En aquest sentit, s’hi inclouen certes modificacions en la prestació per a joves extutelats.
Pel que fa al títol IX, que inclou altres mesures administratives, es divideix en dos capítols, un de dedicat a normes de caràcter sectorial i l’altre de dedicat a normes de caire general. En el capítol primer, es modifiquen lleis substancials de caràcter sectorial, com la d’ordenació dels equipaments comercials, la de turisme, la de joc o la de centres de culte, entre d’altres, i també la d’ordenació farmacèutica, amb l’objectiu de promoure que les poblacions disposin d’oficines de farmàcia.
El segon capítol d’aquest darrer títol modifica aspectes diversos de les lleis de mesures fiscals i financeres dels anys 2008 i 2011, i modifica també la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, pel que fa al règim sancionador aplicable a les entitats col•laboradores de les administracions públiques.
Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat de:
a) Les alteracions que tot seguit s’especifiquen de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, les quals entren en vigor de la manera següent:
– La modificació (per via de l’article 174.13 de la llei present) de l’article 55 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, la derogació (per via de l’article 174.13 de la llei present) de l’article 56.1.b del text refós esmentat, i la derogació (per via de l’article 174.20 de la llei present) de l’article 40 i dels apartats V.1 i V.2 i els darrers cinc paràgrafs de l’apartat V.3 de l’annex V del Reglament dels serveis públics de sanejament, aprovat pel Decret 130/2003, del 13 de maig, entren en vigor en l’exercici corresponent a la data de publicació de la llei present, i en tot cas a partir de l’1 de gener de 2014.
b) L’article 73, en la part que modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XII al títol XIV, pel qual es crea la taxa per la revisió, el control i la inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis de Catalunya, entra en vigor el 3 de febrer de 2014.
c) L’article 89, pel qual es modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XXV al títol XXI, pel qual es crea la taxa per la renovació i reposició de la targeta sanitària individual, entra en vigor l’1 de març de 2014.
d) L’article 110, pel qual es modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XXVI al títol XXV, pel qual es crea la taxa per l’ús de les carreteres de titularitat de la Generalitat, entra en vigor el 2 de setembre de 2014.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
VIOLÈNCIA DE GÈNERE: Programa d'intervenció integral contra la violència masclista 2012-2015
|
|
L’acord aprova el Programa d’intervenció integral contra la violència masclista 2012-2015, que figura com annex, i que es pot consultar al web: www.gencat.cat/portal/site/icdones.
El Pla estableix les línies estratègiques i les principals actuacions per eradicar la violència masclista a Catalunya, tal i com estableix la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. El Pla, que estarà vigent fins al 2015, incideix en tres línies estratègiques: sensibilització i prevenció; detecció, atenció i recuperació; i estructures de coordinació.
Sensibilització i prevenció
En aquest l’àmbit l’objectiu és transformar la percepció de la ciutadania i propiciar canvis en l’imaginari social i cultural de dones i homes per tal que trenquin amb les estructures que legitimen i sustenten totes les formes de violència masclista.
En aquest sentit, s’aposta per reforçar les accions de prevenció de relacions abusives de parelles adreçades a joves i adolescents; augmentar la sensibilització i la implicació de la ciutadania, així com la dels mitjans de comunicació i dels agents socials i econòmics; i garantir una educació d’infants i joves basada en l’acció coeducativa, valorant indistintament l’experiència, les aptituds i les aportacions de les dones i els homes en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries.
També es treballarà per desenvolupar accions de treball amb homes per canviar els models de gènere dominants i oferir models de masculinitat i feminitat més igualitaris.
Entre les actuacions de sensibilització i prevenció previstes, hi ha programes com “Estimar no fa mal”, adreçat a joves i adolescents i a professionals que treballen amb el jovent; actuacions formatives de prevenció de la violència masclista; promoció de l’acció coeducadora en els centres educatius; accions de formació, informació, assessorament i altres mesures incentivadores d’una bona praxis en l’àmbit de l’empresa per lluitar contra l’assetjament sexual; i conscienciació, sensibilització i prevenció de l’assetjament sexual en l’esport, entre d’altres.
Detecció, atenció i recuperació
En l’àmbit de la detecció, atenció i recuperació es treballa per tal de garantir l’accés i l’exercici dels drets a les dones, adolescents i infants que pateixen violència masclista, així com llurs filles i fills.
Concretament, es promourà la detecció precoç de la violència masclista, millorant-ne la identificació per fer visibles tant les situacions consumades com les situacions de risc. S’aprofundirà en les metodologies d’atenció i en la capacitació dels professionals que treballen en aquests àmbits i es treballarà en la prevenció de la revictimització.
També es continuaran desplegant i consolidant els serveis d’atenció i de recuperació de les dones i llurs fills i filles, com ara la línia Contra la Violència Masclista 900 900 120; els serveis d’atenció telefònica a infants i adolescents Infància Respon i el Servei d’ajuda als Infants i Adolescents 116111.
D’altra banda, es consolidaran el servei d’intervenció en cas d’una situació de crisi greu; els serveis d’atenció i acolliment d’urgències; els serveis d’acolliment i recuperació i els serveis substitutoris de la llar; la xarxa de Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE); els programes específics per garantir el dret d'accés als serveis i els recursos de les dones que exerceixen la prostitució, tant per a la prevenció com per a l'eradicació de les diverses formes de violència masclista i el Programa d’Atenció psicològica i tractament de nenes i noies menors d’edat víctimes d’abusos sexuals, entre d’altres. Així mateix, es continuarà desenvolupant el Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica del Departament d’Interior, i es treballarà en la prevenció de la revictimització.
Finalment, es continuarà impulsant el Fons de Garantia de Pensions i Prestacions, que té com a objectiu minimitzar la vulnerabilitat i els riscos de situacions d’exclusió social quan s’ha produït impagament de pensions judicialment reconegudes.
Estructures de coordinació
El Programa d’intervenció integral contra la violència masclista garantirà les estructures de coordinació necessàries per a una intervenció integral, unificada i de qualitat. En aquest sentit, es continuarà desplegant i consolidant els protocols i circuits d’intervenció sectorials i/o territorials necessaris en l’abordatge integral de la violència masclista, especialment del Protocol Marc (PM) per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, com a model unificat d’intervenció a Catalunya. Cal afegir que el procés d’elaboració del Programa d’intervenció integral contra la violència masclista ha estat molt participatiu, ja que ha comptat amb la implicació de tots els departaments i unitats directament relacionades amb l’abordatge de la violència masclista, així com d’altres institucions implicades en aquesta temàtica.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
OCUPACIÓ: S’amplia el termini d'ingrés de la cotització corresponent als nous conceptes i imports computables a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social
|
|
La disposició final tercera del Reial decret-llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l'ocupació dels treballadors, ha donat nova redacció a l'article 109 del TRLGSS, a conseqüència de la qual, d'una banda, han passat a computar-se a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social una sèrie de conceptes retributius fins llavors exclosos de la mateixa, i, d'altra banda, han passat a computar-se en la seva integritat altres conceptes que amb anterioritat tenien establerta alguna limitació a aquest efecte.
Aquesta modificació legal va entrar en vigor el 22 de desembre de 2013, afectant la liquidació de les quotes del Règim General reportades a partir d'aquell mes.
A fi de facilitar la liquidació i ingrés de la cotització corresponent a les primeres mensualitats afectades per la modificació legal assenyalada, la Direcció general de la TGSS resol:
Autoritzar l'ampliació del termini de liquidació i ingrés dels nous conceptes computables a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social i de l'import en què s'hagin incrementat altres conceptes a incloure en aquesta base, com a conseqüència de la modificació de l'article 109 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social per part del Reial decret-llei 16/2013, de 20 de desembre, corresponents als períodes de liquidació de desembre de 2013 a març de 2014.
Els referits conceptes podran ser objecte de liquidació complementària i ingrés, sense aplicació de recàrrec o interès algun, fins al 31 de maig de 2014.
|
|
> Més informació
|
> Tornar al Sumari
|
|
|
|
